LA TORRE.- HISTÒRIA I GEOGRAFIA

RECULL ESCRIT DEL NOSTRE FILL JOSEP ANTON.-
AL·LEGORIA AL POBLE QUE APAREIX A LA CONTRAPORTADA DE LA MISCEL·LANIA DEL
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre  núm 11 (oct 1997)
DEDICADA A LA TORRE
La Torre, enmig de dues serres, la del Tormo a migjorn i la del Rovelló a septentrió, des de sempre li fan companyia. Aquestes dues formacions muntanyoses que delimiten en gran part el terme, deixen lloc al barranc de la Torre que desguassa aquest territori al seu germà gran, l’Ebre, ja enllà dels límits municipals

.

Li donen nom una construcció i un home; la construcció, "La Turris d’Alboçalaz " que servia als àrabs per a vigilar, l'home, "El cavaller Espanyol de Prades" a qui el rei Alfons I ",El Cast” donà la torre (1175) un quart de centúria després que els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol d'Urgell conquerissin als moriscos, amb les quatre barres al davant, aquesta part de pais.

Les torredanes i els torredans al llarg dels segles s’han distingit com a laboriosos, esforçats i amb un sentiment de cohesió que els ha permès fer front a tota sort de circumstàncies històriques i que sens dubte els permetrà florir un bon esdevenidor.

Josep Anton Fortunyo i Escoda

EL POBLE DE LA TORRE VIST DES DEL CIM DEL “TORMO”, EL PUNT MÉS ALT DEL TERME MUNICIPAL I MIRADOR PRIVILEGIAT DE LA RIBERA D’EBRE I MOLT MÉS ENLLÀ.
.....................
LA TORRE, UN POBLE DE LA RIBERA D’EBR

Localització Geogràfica Amb una superfície de 27,91 Km2, el terme municipal de La Torre de l'Espanyol es troba a la part septentrional de la comarca de la Ribera d'Ebre, al vessant esquerre del riu que dóna nom a la comarca.

Limita amb els termes riberencs de Vinebre i Garcia  i amb els prioratins de El Molar, La Figuera i Cabacés.

La població esta situada a 163 m. sobre el nivell del mar, essent el punt més alt del terme el pic del Tormo, a la Serra del mateix nom, a 522'9 m.
Les coordenades geogràfiques són:
41º11'35,5'' de latitud nord.
0º 37'37,5'' de longitud est.

Els Orígens

Existeixen antecedents d'assentaments romans trobats a la Font de n'Horta on van ser trobades diverses monedes i estris de l'època. Durant la reconquesta, cap al 1148, el rei Ramon Berenguer IV de Barcelona junt amb el comte Ermengol IV d'Urgell conquereixen el lloc als àrabs que constituïa una heretat segurament destinada al cultiu i la ramaderia, i on hi havia una torre de vigilància: 'La Turris d'Alboçalaz'.
El rei català Alfons I 'el Cast' donà aquesta torre al cavaller Espanyol de Prades (d'aquí ve el nom de la població). Aquesta torre, de la qual no en queda cap resta, la tradició popular  la situa a la part més alta del nucli inicial del poble, al capdamunt del carrer del Porxo.
L'any 1182, la Torre entra a formar part de la Comanda d'Ascó (Orde del Temple) i al 1317 a l'Orde de l'Hospital.
El 2 de maig de 1517 el comanador d'Ascó atorga als torredans uns privilegis i capítols de Costums propis.

Els Afores

Anant cap a la Torre, per la carretera de Vinebre, i poc abans d'arribar podeu trobar la Font de n'Horta, que abasteix d'aigua els torredans
. Sortint del poble, trobareu al final del carrer del Torrent, la font que du el nom d'aquest carrer. En periodes poc plujosos aquesta queda eixorca.
Si sortiu pel camí Fondo, a un parell de quilòmetres fareu cap a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua.
Una excursió molt interessant és la pujada al pic del Tormo, Heu de fer camí pel carrer de Balmes  i dirigir-vos a la “Mina” i fer després necessàriament a peu l’ascensió; l’esforç i el coratge necessaris per arribar al cim valdran la pena ja que podreu gaudir d’un mirador privilegiat. Tindreu als vostres peus la Ribera d’Ebre i més.

Climatologia
El clima d'aquest poble riberenc, el podríem considerar com a mediterrani amb influències continentals. Els estius solen ser secs i calorosos i els hiverns freds i amb freqüents boires. Té una pluviometria prou baixa, molts anys per davall dels 300 l/m2. Els vents que més hi bufen són el cerç i en segon terme el migjorn.

Demografia
El primer cens que es coneix de la Torre, parla d'11 focs  (famílies) el 1358. La tendència ha estat més aviat creixent fins el 1900, on s'assolí el màxim històric superant els 1500 habitants. Actualment la població  depassa els 600 habitants.


Economia
L'economia ha girat tradicionalment a l'entorn de l'agricultura. Els conreus clàssics mediterranis han estat els antigament practicats: l'olivera, l'ametller i la vinya. A partir dels anys 60 i 70 van adquirir molta força les diverses varietats de fruiters. L'avicultura i la ramaderia també hi tenen molt a dir. En els últims anys molta part de la població s'ha dedicat a la indústria en les localitats veïnes.


Festes i Tradicions

Com a tot arreu, les torredanes i torredans tenen unes tradicions festives que els són pròpies:

*Festa Major d'hivern en honor a sant Antoni Abat el 17 de gener. Cal destacar-ne com a principal acte el típic ball de plaça, amb les dansades, la coca i la sangria que posen l'ambient per donar pas a  l'espenta.
 *Dilluns de pasqua, on es fa una paella d'arròs popular a l'ermita de sant Antoni de Pàdua. -      *Primer diumenge de maig,  els 'Quintos' i 'Quintes' planten 'lo pi' a la plaça de l'església, i tot seguit, enganxen el típic Cartell al carrer de Baix.
*Al maig, aplec de Sardanes
. •Festa Major d'estiu, 25 de juliol dedicada  a sant Jaume Apòstol, patró de la parròquia.
* Setmana cultural de l'11 de setembre

A més,  les festes que es celebren a tot arreu.


Dades enciclopèdiques de  LA TORRE DE L’ESPANYOL


Diccionario  Geografico-Estadístico-Historico de España i sus posesiones de Ultramar
Edició de 1849
Lugar con Ayuntamiento en la provincia de Tarragona (13 horas), Partido judicial de Falset (3 horas) , Audiencia Territorial y Capitanía General de Barcelona (33 horas), Diócesis de Tortosa (13 horas). Situado sobre una colina, con buena ventilación y clima templado y sano. Tiene 130 casas ; una cárcel deteriorada; una escuela de instrucción primaria; una iglesia parroquial (Santiago) servida por un cura de segundo ascenso, de provisión real y ordinaria. El término confina. Norte Cabacés; Este Figuera; Sur Garcia y Oeste Vinebre. El terreno es de mediana calidad y de secano, le cruzan varios caminos locales y uno que conduce a Reus en muy mal estado. El correo se recibe de Garcia, los martes y viernes, y se despacha en iguales días. Producción: cereales, vino, aceite, legumbres y frutas; cria algun ganado y caza perdizes, conejos y liebres. Industria: 2 molinos de aceite. Población 114 vecinos, 513 almas. Capacidad productiva: 3.201,646 reales, Imponible: 103,138 reales

Diccionario Salvat

Edició del 1918

Geog, Lugar de la provincia de Tarragona (España), p.j. de Falset, sobre la orilla izquierda del Ebro; 1534 hab. Almendras y aceite de mucha fama.



Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa Calpe
Edició de 1928
Geog. Mun. de la prov. de Tarragona, con 614 casas y albergues y 1552 habitantes según el censo de 1910. Se compone del lugar de su nombre de 166 casas y albergues aislados  con 5 habitantes. El censo de 1920 le asigna 1504 habitantes. Corresponde al p. j. de Falset, diócesis de Tortosa y está sit. en un montículo en la ribera izquierda del Ebro y a 5 kms de este río, á 70 de Tarragona y 17 de Falset. produce cereales, legumbres, vino, aceite, almendras, patatas, y pastos. Buena iglesia parroquial dedicada a Santiago Apóstol. Sus calles están bien alineadas, siendo la de la Costa la más prolongada y llevando otra el nombre del Conde de Torre del Español.

 Salvat Català, Diccionari enciclopèdic

Edició del 1974

Mun. de la Ribera d’Ebre, prov. de Tarragona i p.j. de Reus, a 164 m d’alt.; té 27,91 Km2 i 876 hab. Situat en un terreny muntanyós, a les ribes del barranc de Vinebre. Predomina l’agr. de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts; la majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana. Avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Pedreres de calcària. Petita indústria derivada de l’agr. (molins d’oli i esclofolladores d’ametlla). La població viu concentrada en un nucli únic i es troba  en regressió (1.527 hab. el 1900) Subàrea comercial de Móra d’Ebre, dependent de Reus.

 Gran Enciclopèdia Catalana

Impressió del 1995

Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector de l’esquerra del riu, als vessants septentrionals de la serra del Tormo (525 m alt) i als meridionals de la serra del Rovelló (464 m), al límit amb el Priorat. És drenat pel riu de la Torre, afluent de l’Ebre, que neix al sector oriental del terme. El sector muntanyós és cobert de pasturatges (902 ha), garriga (298 ha) i boscs (220 ha). Predominen els conreus de secà: oliveres (730 ha) i ametllers (393 ha) i, a la fondalada de la vall, vinya (180 ha) i cereals (25 ha); el regadiu es limita a 12 ha de cereals. El 81% de la terra censada és explotada pels propietaris, i el 18% per parcers. El 72% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 20% a la indústria i el 8% als serveis. Part d’aquesta població treballa a la central nuclear d’Ascó. El poble (842 h agl [1981], torredans; 164 m alt) és en una elevació al vessant esquerre de la vall de la Torre. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume. L’any 1175 Alfons I donà el lloc, d’origen islàmic (torre d’Albozalag), del terme d’Ascó, al cavaller Espanyol de Prades; passà a formar part de la comanda templera, després hospitalera, d’Ascó.
Comarca: Ribera d’Ebre. Província: Tarragona. Partit judicial: Falset. Població: 1248 h l’any 1860. 1527 h l’any 1900. 1207 h l’any 1930. 923 h l’any 1961. 842 h l’any 1981. 727 h l’any 1991. Extensió: 27,9 km2. Densitat al 1991: 26, 1 h/km2. Demarcacions històriques: Vegueria de Montblanc (fins el 1716). Corregiment de Tarragona (1716-1833).

Enciclopèdia Espasa

Edició del 1996

Torre del Español. (La Torre de l’Espanyol) Mun y lugar de España, prov de Tarragona, p.j. de Reus; 700 h. Vino, almendras, cereales.


Diccionari Enciclopèdic Proa

Edició de 1996

Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector de l’esquerra del riu, als vessants de la serra del Tormo i de la serra del Rovelló (28 Km2; 727 hab al 1991). És drenat pel riu de la Torre, afluent de l’Ebre, que neix a l’est del terme. Predominen els conreus de secà: oliveres, ametllers, i a la fondalada de la vall, vinya i cereals, el regadiu es limita a unes poques terres de cereals. El poble (164 m alt, torredans) és en una elevació al vessant esquerre de la vall de la Torre. L’any 1175 Alfons I donà el lloc, d’origen islàmic (Torre d’Albozalag), del terme d’Ascó, al cavaller Espanyol de Prades; passà a formar part de la comanda templera, després hospitalera d’Ascó

Diccionario Salvat Universal

Edició de 1998

Mún de España, prov. de Tarragona, p. j. de Reus, subarea comercial de Mora de Ebro ycccccp comarca de Ribera de Ebro; 27,9 Km2 , 842 hab. (1981), 30,1 hab/Km2.




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails