dilluns, 5 de juny de 2017

PARAULA, PARAULA... aquarel·la


Em cobreixo del ventijol que alena...
He escoltat paraules netes, clares,
també d’abruptes com coves profundes
- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.
I és que tant circula per donar amor o revertir odi.
La paraula s’escampa com gra de sembra
i vindrà la dalla a segar...
Seran netes les gavelles
si hem birbat les males herbes...
I els grapissos restaran deixalles
en l’arè que neteja nostre blat...
Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,
elles aprofitaran fins l’últim borrim...
Tot té beneplàcit, fins de les restes
en podem fer ous i carn per subsistir...
Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails