dijous, 29 de juny de 2017

LA ROSA... acrìlic

L'ENXANETA... acrílic

foto de Antonio Fortuño Sas.
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ENXANETA

Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................

La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........

Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
anton

dimecres, 28 de juny de 2017

LA ROSELLA... aquarel·la


LA ROSELLA ...I un dia va esclatar com ocell que vol enlairar-se... El peu a la terra la femava, el seu amor al patrimoni ancestral i sa nissaga lluitadora la tenien subjecta... Altres, com ella, enclavades allí,també condicionaven el seu vòl... Es sentia amb orgull compartit... va veure un exercit en lluita propícia, si convenia estendria el fullam de sang per defensar el seu orgull pletòric... Ningú les derrotaria.... I així perllongarien 
la vida dels seus ancestres. Anton.

ESTELS... aquarel·la


28-6-13
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton

divendres, 23 de juny de 2017

... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la


...i vindrà el sol a esbargir la pluja
i els pètals rosa, mocadorets com papallones
hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...
i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

dimecres, 21 de juny de 2017

LES ARRELS... aquarel·la


No t’espanti que bufi el vent,
que rompi rames de l’arbriu,
que faci destrossa...
Al final sempre queden les arrels
per al nou brot.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

dimarts, 20 de juny de 2017

ENTREM EN LA LLUM... aquarel3la



Entrem en la llum

i fugirà la por.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17

dimarts, 13 de juny de 2017

HE OBERT EL FINESTRAL... aquarel·la


He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

diumenge, 11 de juny de 2017

INQUIETUD... aquarel·la


Inquietud, dubte, desgràcia ?

En l’intern de l’autoritat 
hi resa el misteri magnificat
que volem desentranyar
amb el miracle substantiu.
Per això ens fustiga 
i fins obeïm
per que s’obri el misteri
que no volem ensulsir.
Esperem sempre el miracle
on se’ns retorni el que
l’autoritat s’ha fet seu...
Qui no diu que ha usurpat ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-11-6-14.

dissabte, 10 de juny de 2017

SILENCIS...aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
SILENCIS.
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

divendres, 9 de juny de 2017

INSTANT... aquarel·la


INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

dijous, 8 de juny de 2017

QUI NO RECONEIX... '... aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!

DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

dimecres, 7 de juny de 2017

ARC DE SANT MARTÍ... aquarel·la


ARC DE SANT MARTÍ.
Admirava l’arc de colorius a l’horitzó...
Ja no podia fer més el pinzell en son trajecte.
Embadalit quedava el so davant l’imatge.
Tarda preciosa esdevenia coberta de mots.
Oh, el faria seu, li pertanyeria l’embruix...
Mira al terra i compren la pintura que brolla
com estel que fa la corba i desprès retorna
afogant-se i penetrant com roda en el crestall
per on camina al so quiet de l’aire emmudit. 
Fins les canyes i tamarits callaren aquell dia...!! 

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 5-6-16.

dimarts, 6 de juny de 2017

CEC... aquarel·la


Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !! 
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14

dilluns, 5 de juny de 2017

PARAULA, PARAULA... aquarel·la


Em cobreixo del ventijol que alena...
He escoltat paraules netes, clares,
també d’abruptes com coves profundes
- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.
I és que tant circula per donar amor o revertir odi.
La paraula s’escampa com gra de sembra
i vindrà la dalla a segar...
Seran netes les gavelles
si hem birbat les males herbes...
I els grapissos restaran deixalles
en l’arè que neteja nostre blat...
Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,
elles aprofitaran fins l’últim borrim...
Tot té beneplàcit, fins de les restes
en podem fer ous i carn per subsistir...
Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails