dilluns, 20 de febrer de 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer de 2017

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia


UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer de 2017

ET REGALO LA VIDA... aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17



dijous, 2 de febrer de 2017

ENS FAN VIURE... aquarel·la xinesa


Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la


La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails