dijous, 28 de juliol de 2016

EL VENT... aquarel·la xinesa


El carrer va ser arreglat
pel vent
a la seva manera....
Raconades de fulles,
papers abandonats
volant com ocells i ajocant-se.
Tot en gran desori...
Es parava, s’alçava
i continuava el seu passeig
qui sap si buscant companys
per fer la crítica aspra o suau...
En el mare magnum el vent
dirigia el concert al seu aire.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

dimecres, 27 de juliol de 2016

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa


Percebia tant el Sí
Que fins el dubte va afirmar.
DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

dimarts, 26 de juliol de 2016

CANTIRET... aquarel·la


No cal que enlairi el crit,
sí que aixequi el cantiret
que amb bon raig satisfà
a qui vol engolir el seu cordell...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16



diumenge, 24 de juliol de 2016

FINESTRAL... aquarel·la


Com si li buidessin els ulls,
l’habitacle amb els finestrons oberts
deixava penetrar el ventijol.
Paraules en llibres i papers
revelant-se havien sorgit dels caus
i embarcaren a lloc nau i carrer
En el cel florit de lluna ,l’espai
somreia com blanc de prunera en abril.
Tot era platejat...!!!
Fins els petons de cortines
es banyaven en el finestral
i l’aire entrava feliç
repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa


Comptava en la caiguda
quan va ensopegar amb el còdol
i no va caure estès i llarg...
Hi ha ensopegades sense profit.
El seu cap es parlava silenciós.
Tenia uns membres que no preveien,
sí que desprès atents,s’espavilaven...
Tenien quelcom a veure les espardenyes
que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere
com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.
No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,
que rebutgés tot quan volia entrar en contacte
Amb les plantes i li causés impediments...
També els guants eren importants, vers relliscada,
contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,
i també argelagues i esbarzers i agaons
que miraven la pell i la carn amb ses punxes
t esgarrapaven com gat furiós arraconat
presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...
Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària
per la seva seguretat i poder pavejar
del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.

dijous, 21 de juliol de 2016

TAULA D'AHIR... aquarel·la xinesa


Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
La nit era suau i els dits collien el got
i besaven ardorosament el seu benefici...
Set i gana de forquilla s’havien posat d’acord
i es beneïen com intrusos damunt el mantell blanc
orlant de desig el consum que escollien...
Picotejaven com gallina el blat i panís
i quan miraven la lluna hi posaven
menudes paraules entusiasmant l’esperit.
La llum difusa alegrava les cares ensenyorides.
Tot era poc i el parlar fluïa amorós entre dents
Les flors que adornaven el fet llençaven efluvis
apaivagant els intants morts, quan la veu callava.
Era el contrapunt de melodia d’olor que arrodonia
tota la partitura posada en aquella taula plena...
Sensualitat de llavi, paraula i menja, de mirar
que escruta i s’adverteix del camí  a seguir
i de la veu que acaronava  voluptuosa l’instant...
Avui he vist els messigons, engrunes de goig i joia,
que es resistien a cloure acte, baixar teló,
del generós moment on cos i esperit s’alegraren.
Netejo la taula de totes les restes d’ahir...
Però hi deixo l’esperit d’un retorn a un pròxim fet
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-7-16.


dimecres, 20 de juliol de 2016

TEMPESTA... aquarel·la xinesa


Li deia a la tempesta,:- Quan callis
Escoltaré els teus precs...
Sempre he escoltat els crits
com paraules buides
que val deixar-les passar
i no confondre’s en baixeses...-.
Però la tempesta seguia
i va tenir que conviure amb ella.
Ara, mai es va agenollar
a l’imperi que portava imprès.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 18-7-16.

dimarts, 19 de juliol de 2016

L'ONA... aquarel·la xinesa


Potser retornaré a casa ple d’ona de mar...
Aquell sondroll redoblant esclafat a les roques
o com llavis melosos, llengua fina,
relliscant per la sorra que s’hi encanta en el bes
Tinc els dos sorolls culivats i desperts a l’hora:
un cridant roses que es desfullen perfumades
esperant que ressuscitis en aquell jardí
o la mel que suau traspua per la platja llisa
i em recorda la pell estesa esperant el sol,
collint del vent els efluvis mansuets deslligant-se
en aquella bardissa que conforma l’ona que arriba...
Com em recorda el repàs dels dits  per pla i muntanya
on la brisa si recrea exultant amb el toc i la mirada.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 17-7-16.   

dilluns, 18 de juliol de 2016

SILENCI... aquarel·la xinesa


Camino sense por per la nit, no em miro els peus...
La fosca embolcalla les històries,
i en la pretesa soledat em miro els dits
que com fletxes es mouen penjant de braços.
Avui no surt la lluna,... Tot està ennegrit.
Ni un grill canta, ni una lluerna esclafa llum
com encenent  un braseral nou.
Avui la nuvolada no circula i sense ombres
no poden amagar-se els esperits
que volten collint el crit engorronit del mussol.
Fa feresa caminar per lloc conegut
i que el sombrall com no li bufa el vent
està quiet com esperant el moment
per obrir el seu intent d’atac al silenci.
El silenci és viu, per això calla marcit...
No hi ha llum ni vent ni pluja que el despertin...
Deu somniar tranquil, avui que la vànova és fosca.
Camino sense por per la nit, no em miro els peus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.

diumenge, 17 de juliol de 2016

A LA MEVA NETA MÍRIAM EN SEU DIA


A LA MEVA NETA MÍRIAM EN SEU DIA

Quan les hores sembla que parin
i es queden en nosaltres amb sa fantasia
avui recordo amb plena joia
en son aniversari a la neta Míriam.
En seva lluita per assolir son viure
ha deixat la natura on com ocell vivia
i ara espavila amb llibres per omplir la clepsa
per seguir camí digne en la crua i plena lluita...
Avui la seva euga de goig renilla
esperant que vingui a dar-li carícia...
Les dos s’estimen i fins es barallen en l’encontre
per dominar l’una a l’altra com en la vida.
- No llencis les llongues, cull-les amb força,
si vols dominar el mon com a mi em domines-.
Això li diu l'Athena buscant-la on ella habita...
........................................................................
FELICITATS meva neta avui et desitjo

Com si fos el primer dia quan digueres: - Iaio, t’estimo.

dijous, 14 de juliol de 2016

SERRADURES... aquarel·la


Tenia el cap ple de serradures...
Clar que havia conviscut amb elles
i el xurrac fent esporga i llenya per cremar
en les hores llargues i fosques d’hivern...
Elles li ensenyaven la culpa d’aquell no pensar.
No feia cas del que li volien encolomar,
Ell, amb les seves penses passava de tot.
Tenia el cap ple de serradures..., DONCS, SÍ,SÍ.
Reconeguem que aquest estat no el té tothom.
Solucionava les situacions al seu aire,
Vell, ja, i tants anys de sacrosanta escolta imposada,
de creure el que li empapatxaven a tort i a dret
i en ves de posar-se-li al fetge fent-ne paté
a ell se li ompli el cap de messigons de fusta...
Menys mal que no fou de pedruscall
per que pensava que els còdols son durs de pair
en canvi el material que duia davall barret
era suportable i no li feia ballar la clepsa.
Si un dia podeu triar, que no us posin pedruscall
que ara, com sempre, circula fent imperi..
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-7-16.

dimecres, 13 de juliol de 2016

CÒRRER... aquarel·la xinesa


Havia dat tantes voltes
que es sentia atontat.
Una baldufa li faria competència
en seu digne afer
i el seu mon volgut, propi,
el rebia sempre amb la nafra...
- Per què corres com esperitat ?
D’antuvi firmà un pacte amb el córrer...
No ens estranyi, la pressa
pot fer-nos favor i arribar al lloc,
a la cadira, al cim, al espai lliure...
Ser el primer en captar l’evolució
d’autoritzar-se el privilegi
de ser el qui mana amb manà o sense.
Clar, tot això porta cansament...
S’ha d’estar pendent del córrer...
Vist neutralment es considerava
un bogina imprés en aquell cervell
que corria i corria per arribar primer.
Aquell dia, esbafegant, no va arribar
i ara se’n dava compte. Per què apressar-se
si ja no seria el manamàs, el prepotent ?
Si traient el reble del camí funcionés,
Però els pedrots ja no els mouria...!!
Avui, es posaria a la fresca del arbre vell...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-7-16

dimarts, 12 de juliol de 2016

PERDRE... aquarel·la


Perdre.. !!
Perdràs l’enteniment...!!
-li deien molt seriosament –
Per guanyar s’havia llençat a perdre’s
Ell, avant com si guanyés
i ja les mans li quedaven
dins dels magotxos
i el cap tapat dins la gorra...
Havia anat de gorra
i ara deuria pagar...
Quin desastre !!
Perdre... !!
Sempre rodonet,
ara escanyolit...
Fins li ballaven peus
dins les sabates...
Un dia seria RES
desprès vindria el ser un NO RES...
Com ho pararia ?
Si vingués un corrupte
i li donés les sobres...
Encara que fos sense sobre...
Es faria partidari d’algun partit
qui sap si trobava
un bon PARTIT...i si és casava
amb alguna duquessa o per aquí...
El tindrien per monàrquic...!!
Quants en vivien...
Ja ho tenia,
no perdria la confiança
i així quelcom li quedava.
Mira, noi, ja es creia ric
ell que era tant confiat...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 11-7-16

dilluns, 11 de juliol de 2016

GUANYAR... aquarel·la


Guanyar... !!
Si no hi és, el munt s’abaixa...
Guanyar ...!!
És com pujar la muntanya...
Ho devem a l’esforç,
ho devem a la clama
de que no ens deixem superar...
Sempre prement el puny
que no s’escapi l’aigua...
Guanyar...!!!
I em miro la butxaca.
Me la buiden entre tots
i em posen a sa balança...
Tu guanyes molt
passa per guixeta i paga.
I em quedo a mig camí
perdent pes i amb més gana.
Guanyar, guanyar...!!!
Sempre el pessetot em falta.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-7-16

diumenge, 10 de juliol de 2016

PLORAR O RIURE... aquarel·la


En el plor i en el riure, dos manifestacions
que se’ns donen a pleret i es barallen entre elles
per ser-hi amb cura i urgència a tapar forat
de la pena o de l’alegria son constants en son fer...
La pena  ens gavella i el plor ens rebel·la el ser,
el sotmet i l’arrastra al seu voler i ni amb enuig calla...
El peuar per l’alegria ens porta el riure... beneficiós.
I el canvi és de llibre... El riure ens dona la llibertat ?
Seriosament així ho sento, però hi si posem l’humor?
- Em fas pena, em fas plorar, qui riurà l’últim... ?
Se’ns en riuen, ja ploraran, aquest no riurà més ?
I tergiversem i entrem en altres paràmetres...
I amb la clau del pessimisme o del optimisme
obrim la riota on hi caben llàgrimes en diversitat
i ja no és aquell plor o aquell riure que corprèn.
Som feliços si ens en riem del plor i del riure ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-7-16.

dissabte, 9 de juliol de 2016

EL GRONXADOR... aquarel·la


De menut pujava amb gust al gronxador
Dues cordes tibants i de seient una fusta
i el balandreig endavant i enrere
i quan t’empenyien de fort fins l’alè faltava
i quelcom de por de sortir sense paracaigudes...
M’he fet gran i a meva edat el gronxador no el tinc...
Com dic, no el tinc ? Ara si que juguen amb mi.
i em sembla que no he baixat mai
de les dos cordes i de la fusta i del avant i enrere...
Ens premen  arreu o almenys  m’ho sembla
i no sé ja si soc enrere o endavant
Tot sembla que canvia per bé
i de cop el gronxador ha variat
i ens trobem enrere amb els peus frenant
abans que l’alè falti i ens estenallem de veritat
o per que no sigui més encara el tirar enrere...
I de menut com hi gaudia i vosaltres... ?
Això de fer-se gran... no prova...
Quin engany el gronxador, ara ho veig.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-8-7-16

divendres, 8 de juliol de 2016

SECRETS... aquarel·la


Secret... !!!On és el secret?
On viu si no es manifesta?
Quan tindrà raons per obrir flama?
Emmudit com si no existís.. !!.
Fins que no perd s’ha identitat,
sa puresa, sa veritat de ser
no el coneixem i quan es delata
desapareix en el dir, en la sorpresa,
en el no m’ho pensava que existís ...
Secret... !!! En caixeta ben tancada,
que no et pesqui la paraula,
que t’esgarra teva vida per sempre...
Val dir: Jo tinc un secret ?
Quin neguit per saber-lo qui ens escolta !!!


DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.-E.- 7-7-16

dijous, 7 de juliol de 2016

LA RAMA FLORIDA... aquarel·la


Allà al lluny com braç,em crida la rama florida.
Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura
les paraules dites en el lloc quan esporgava,
quan queien les branques sobrants i quedà ella.
Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.
L’agraïment el dóna en l’esperança del verd
en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.
Avui encara és florida la rama que engendra
el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...
És lluny encara el dia de la eclosió total,
però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor
que no va prémer tisora i la tallava  per sempre més.
Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora
donant satisfacció plena a qui la feu princesa.
          DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..

dimecres, 6 de juliol de 2016

DE LES ONES... aquarel·la


Escoltaré el crit de l’ona que arriba
que es desfà amable lluint seus pètals...
Sa companya la persegueix i no l’assoleix
per pujar-li a l’esquena com ruc a punt de córrer.
Quanta disbauxa en l’onatge que es trenca, s’escruix
abans de subornar a sa germana  en coit libidinós
refregant-se i esperant l’abraçada  que s’allunya...
Com deuen patir. Quant neguit buscant frissor.
Quin deliri d’impotència. Per que no espera...?
El fred del desencís s’escuma proper al desvari
i per més córrer el premi no té medalla al coll
ni s’abelleixen galtes, pits i engonal satisfets !!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails