dijous, 30 de juny de 2016

NO VOLDRIA... aquarel·la


No voldria entrar en sacrilegi
en mig d’aquesta sacralitat vivent
que se’ns en riu posant estesa nuvolada
que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep
La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,
fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut
em remou per dins la noble i tendra innocència
que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir 
Volen que renunciem d’identitats que del terral 
marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué
i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris
que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.
Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes
que no portin talps per remenar pas nostres bens.
Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,
sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?
Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris
que pals a les rodes els retirin per sempre més.
En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres
Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.

dimarts, 28 de juny de 2016

LA LLUM... aquarel·la


Del cansament de la nit,
enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.

DE REBAIXES 16.- 28-6-16.

dissabte, 25 de juny de 2016

OBRIM.... aquarel·la


Obrim el prec insistent
a les fulles que miren la serra...
Gronxem-vos en les paraules del vent,
busquem el lloc on acoblar
el sol que ens farà de resistent abric.
Seguim la serralada que talla
Com xurrac l’horitzó que busquem
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16

..................

dijous, 23 de juny de 2016

MAI... aquarel·la


-MAI - es deia – acotaré el cap...
I al instant s’encorbava davall l’aixeta
Per rentar-se la cabellera i cara...
Tenim el dir exclamatori
a flor de pell i ens traeix.
Clar, aquest MAI, no és rentar-se.
Vol millor dir NO RENDIR-SE...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-6-16

dimecres, 22 de juny de 2016

ELS PEUS... aquarel·la


Han despertat els peus...
De quietud  a morma  han volat.
Com relluència de llum
han esverat el pas...
Abans la calma els tenia segrestats,
ara eren ventijol que cull fulla
i la embolica en seu viure
i la mou a seu arbitri...
Ben just tocaven terra, botaven.
Portaven alegria a son mirar
que desplaçava la visió
i contemplaven el no vist.
Contents,  corejaven, 
volien descobrir i descobrir
aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

dimarts, 21 de juny de 2016

PETONS... aquarel·la


Es tornava estalviador.
No donaria més petons
per que si se li acabaven
com ho faria
el dia d’un compromís ?
Be que estalviava el diner
per no quedar-se sense...
I es sentia intel·ligent.

DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 20-6-16

dissabte, 18 de juny de 2016

SOMRIU... SOM RIU... aquarel·la


- Somriu...!!
- Som  riu ?
- Què dius.
- Que som riu.
. Aclareix-te Somriu o som riu.-
- Dic que somriu el riu.
................
-S’enyora  la senyora ?
- L’enyor ve del seny or...
- Que enyora l’or que el seny li do
O enyora el seny que l’or li do...
-Si senyor...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- 18-6-16

divendres, 17 de juny de 2016

QUI MANA... QUI OBEEIX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?
En el gran, potent, greu crit
no és sols la veu que esclatava
tot l’engendra es feia seu l’instant...
Mirar el cel i la mar amb seu color
i escoltar el borrombori que es porten,
prèdica consistent en unir ses personalitats...
Per ells seriem regits junt amb la terra
I la claror i calor de la llum que tot ho aviva
i no trobaria discòrdia de desafecció
Quatre poders que separats o junts
per que, conscients,  branques senyores,
ens daven el viure que teníem
Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,
Desprès
quants sers és sumen al crit de vida?
I sabem on anem, que volem?
Les  proclames ens manen ...
La pedra a la ma o a la fona,
llençada,sabem on caurà ?
Poca tria podem augurar...
De genolls, plantats o asseguts
ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.

dimecres, 15 de juny de 2016

LA LLUNA... aquarel·la



Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna  ben clara
amb la posta ja banyant-se
en les aigües de la nit fent-se’n ama
Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?
Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?
Quedaria el camp lliure incitant
a la serp que a la nit visita  les despenses...?
També l’or es tancaria contra el fantasma lladre
i la carn galantejaria amb la copa a la ma
Hi ha distracció plena en la vida negra...
La bondat calla i dorm la quietud del repòs
mentre entre bambolines el mal s’estén
i esgola a qui s’hi enfronta ...
La lluna sap que passa prop la prunera
quan els amants remouen el jaç de fullam ...
Sap què pensa la maldat escampada
quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc
A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

dilluns, 13 de juny de 2016

EL RUC... aquarel·la


He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per  l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

diumenge, 12 de juny de 2016

LA IDEA... aquarel·la


Quan el cap sembla que reposa
i la clepsa pensa...
Per quin camí seguirà la idea,
 paraula veu, paraula escrita.. ?
En l’insondable lloc de la nuvolada
la pluja espera el moment precís
i surt a la vida i esclata.
Oh, idea, que m’acompanyes,
que em jures fidelitat.
En tu tinc posada confiança
que com vertader amic
mai falla...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 12-6-16

divendres, 10 de juny de 2016

SILENCIS... aquarel·la


Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.


dijous, 9 de juny de 2016

TNSTANT...aquarel·la


INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails