dissabte, 24 de desembre de 2016

A LA NOSTRA DOLORS EN EL SEU DIA... foto ella i l'àvia assumpció


LES CIRCUMSTÀNCIES M’HAN PORTAT A NO PODER-HO ENTRAR EL DIA 22...
A LA NOSTRA DOLORS EN ELSEU DIA.
.............( foto amb la seva àvia Assumpció.)
I va arribar a primera hora,
movent el neguit i el goig a dins i fora...
Era matí
que trucaven a la porta de la vida...
Un desig
fet carn de nadó, feta alegria.
I una veu
que al regne entrar demana.
el joiell
que l’abraçada de rebuda clama...

Arribaves matinera
fent córrer a l’estatgera...
Les dos mares van lleugeres
volen ser-ne les primeres
Ella no espera a ningú
t ja canta el fum, fum, fum...
Quan arriba el doctor
li somriu, somriure dolç...

El dia 22 de desembre del 1965 en aquella casa i dormitori es produïa  la seva entrada a la vida.
Mare i pare, els dos sols, donaven compliment joiós.
Que puc dir-vos d’aquells instants neguitosos ?
Que sense llibre ni bisturí vaig fer de comadró...
La excelsitud del moment fou el millor premi
ja que en tal dia a l’Estat exalten la Loteria...
Quina millor joia rebre que una filla ?
I des d’aquell moment gloriós viu l’estima...!!!
Que sigui per tots una llarga i feliç vida...!!!

FELICITATS AVUI I SEMPRE.- ANTON .- T.E.

diumenge, 18 de desembre de 2016

HA DWSAPAREGUT EL BOIRAM I LAPLUJA... aquarel·la xinesa


Ha desaparegut el boiram i la pluja.
Encara balla el gotim en fulles tardanes
que no han caigut seguint destí germà per fer catifa...
L’arbriu ensenya sa nuesa ben neta...
A ramassades els rams d’aigua han fet la seva
i encara ploren les gotes que es sostenen
com petó que retarda el seu esclat.
El sol ha esbargit el tel blanc, núvia vestida,
i en els tolls posa la cara rentant-se-la...
Una oreneta ha sortit a beure en el clot,
i el gat se la mira pensant en ratolí salvatge.
Tot ser viu anirà guaitant desprès de la tempesta,
ells saben que tot no dura un segle
i en seus nius callen i esperen l’hora bona.
Beneïda pluja, diuen, ja tenen aigua per dies.
Tots s’acontenten amb el que l’instant els dóna.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-17-12-16

divendres, 16 de desembre de 2016

VINYA DESPULLADA...FOTO M.ROSA FERRÉ.- BOLI RÀPIT


Atrinxerats esteu, oh, ceps dilectes,
i aixequeu sense misèria vostre ramatge,
avui ja nu de vestimenta i fruit
i que no us avergonyiu de despullar-vos
dels tresors que foren joia del terral
Queda dins vostre l’A.D.N dens,
inabastable per el profà que no coneix
la meravella d’imperi de llur reialesa.
Balleu la gloriosa sardana que insuflaren
les antigues flors de rosella i ravenissa...
Balleu  sense fer rodona
per que voleu que l’esperit circuli
i jugui i canti amb vosaltres dins l’escocell(clot)
on hi abeuren en la pluja l’ocellada.
Sou l’exèrcit  que barra pas fins la ventada
que somnia per les nits collir tots els estels
i fer-ne amb la sarmenta collarets
per la deessa que regna en eixa terra.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 15-12-16


dijous, 15 de desembre de 2016

LA PEDRA... aquarel·la


La pedra la varen treure a la llum
i la feren parlar desorbitadament...
Qui podia creure que aquell roc ingent
representaria sense sospita una jove cos nu,
Ple de formes, poques rectes, moltes corbes.
I així hi treballà el cisell melós sense descans.
Fou un esclat d’ull que no es cansa de mirar.
Li buscaren un lloc per ser admirada...
Qui va veure una incitació eròtica en la nuesa
que portava impregnada aquella pedra
que podria excitar a tot l’arbriu  que zelós
la contemplava ? Ama ja del lloc oferia
l’espectacle de la seva propietat incommensurable.
Qui no reflexionava que una trista pedra
pogués fer variar el seu aspecte i virtuts
i il·lusionar miracles en martell i cisell ?
La ment humana representant-se adquiria
una propietat a la que ara tothom s’hi agenollava
- No et despullo més ...-digué l’artista
i quedà com un bell roc tirat per fona 
que vol entrar en altres consciències...
El roc cisellat va tirar un petó al aire
i al caure al terra, aquest s’omplí de flors.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-12-16

dimecres, 14 de desembre de 2016

L'ALEGRIA DEL QUE NO SAP L'ENGANY... aquarel·la


L’alegria del qui no sap l’engany
es tranquil·la, es mira emmirallada.
Li deien que tindria una sorpresa...
Una sorpresa no deu ser una mentida,
En tot cas, una il·lusió creada en vers de qui no sap
i ara que es trenqui el vidre del teu mirall
que fet padellassos  cobreixi el terra
i mira’t en el mirall, en quin tros o trosset
hi surarà la teva sorpresa, la que t’han encolomat.
Juga-hi amb els peus i barreja com dominó
damunt taula a punt de collir fitxa
els reflexos que fets rateta es mouran
per paret i sostre, simulant-ne quantitat
d’ullets lluminosos que s’empaiten.
Quin és el que triaràs ? Quin és el que et sorprèn ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-13-12-16

dimarts, 13 de desembre de 2016

UNS BRANQUILLONS... aquarel·la


Uns branquillonets del arbre
se m’han posat davant del mirar
com ulls de caragol que treu banya...
No és que hagi plogut. Ara ,sense fulles,
aquests milers de brot de l’arbriu
vol fer adonar-me que hi és,
que ocupa el seu lloc, que és ell allí
i que no el maregi. Pot burxar-me  en lloc
que necessito no sols ara per mirar-me’l.
L’he saludat i s’ha sentit important.
Li he dit: - Fas bé d’ocupar aquesta posició,
ets com el soldat en la guàrdia, impertèrrit.
M’ha semblat que acotava el cap assentint.
Quedat aquí, ja procuraré no desbancar-te
al hivern boirós amb les tisores...
Ara be, el teu germà caurà a terra
o si no el fruit que daríeu seria esmirriat.
La natura no tocaria res i tot pujaria
però nosaltres, ai, nosaltres...
crearem les tisores per tallar caps...!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 11-12-16.

dilluns, 12 de desembre de 2016

QUAN CORRIA... aquarel·la


Quan corria no avançava més
del que ara ho faig a pas feixuc.
Ara, quiet, amb crossa a vora
remiro i remiro el caminal...
Veig el pedram i males herbes,
les senyals de potes en l’esgarrap
d’ocells i rates i conills i porcs senglars.
No espero trobar-los, però se que hi son
I que caminen pel mateix sender que faig jo.
Qui sap si amagats en un matoll em miren
i no em pregunten on vaig. Sa mirada
em deu seguir com espill fent rateta...
Jo com que no els veig, els callo el bon dia,
si es que de matí els peus xafen l’innocència
o el bona nit si aparto pedruscall
que la voràgine del trànsit diari ha dut allí
per ensenyar-me que no soc sol,
que molts em miren el meu pas feixuc,
i potser aprenen que no cal córrer, si no arribar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-12-16

diumenge, 11 de desembre de 2016

EN AQUELL BOSC... aquarel·la abstracte


En aquell bosc s’hi mostrava el silenci...
En aquella planúria hi campava la parla...
Dins del bosc lluernes i grills en ses niuades
rememoraven la quietud, la solitud del lloc
En la planúria guineus dansaven el crit
farfallós del neguit, el mossec de dents de guerra.
L’arbriu callat, acompanyat del ventijol,
sols remorejava internament el frec del fullam...
En l’obert horitzó la merla retornava
de la lluita per un glop d’aigua per satisfer-se.
Allí tot es mostrava cruel i cap seti per seure
deixava marcar l’emprenta del descans...
La lluita fal·laç tenia carta de naturalesa ...
Potser un dia sortiria el beatífic sol 
i l’ompliria de silenci i calma com el bosc.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-12-16

diumenge, 4 de desembre de 2016

HE ESCRIT UN LLIBRE... aquarel·la


He escrit un llibre, no el llibre...
Què és un llibre ? Tapes i ventrall?
Paper reunit i manejable
on qui sap qui ha vesat pensaments ?
Unes mans l’han fullejat
desprès de que les tapes
li han picat la curiositat.
S’ha quedat amb el dit obrint
i la mirada conspícua  entrant.
Ha contemplat les pàgines, obert el llibre,
com parades amb els granets de llavors...
Allí creixeran, floriran com sembrant...
Qui recollirà i portarà a l’era
per separar palla i grapissos del blat ?
Qui els grans útils els moldrà
i en farà pa saborós per la pervivència ?
Un llibre pot alimentar i fer viure.
He escrit un llibre, no el llibre...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 30-11-16

divendres, 2 de desembre de 2016

TINC FOC... aquarel·la



Tinc foc al meu bosc...
Vol que el vegin cremar.
L’aigua s’aparta per no fer-li mal.
S’han posat d’acord...?
Son amics, es comprenen,
saben el que vol l’altre...
Un vol netejar les deixalles,
l’altre entén la lluita
que comporta la superació.
Son amics i tant diferents
que el seu ajut és aquietar-se
i mirar i respectar la bogeria de l’altre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dijous, 1 de desembre de 2016

PERSEGUIA LA PAPALLONA... aquarel·la


Perseguia la papalloneta,
Primer amb la mirada...
Un delit de collir-la i fer-li petons...
No li feia engrony i la perseguí...
Un gest menut seguia el seu vol
fins que en un instant la tenia a la ma,
però lliure. Volia la seva consciència...
Que fos ella que aplaqués ses ales...
Quieta... Aquell moment més llarg
sotmesa sense pressió era seva...
Com sabia l’insecte que era lliure ?
Poc temps i emprengué el vol.
Passava per sa mirada sotmesa i lliure
com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dimarts, 29 de novembre de 2016

EL PINZELL REPASSA... aquarel·la


El pinzell repassa el seu neguit...
Neteja la brutícia acumulada
amb l’escombra de la realitat.
Es sent artífex de molts afers
que implantats en el paper
no li agraden ni molt ni poc...
Vol estripar la seva obra
que li costà dies i dies de delit.
Però si ho destrueix, quin buit !!
Com omple de nou de vi ranci
si al tirar-lo al foc s’ha cremat
i no en queda borrim, 
sols flam, fum, cendra...?
Per què destruïm el que em fet?
Què haurem deixat penjat 
per sempre que recordi a tots
nostre pas per les dificultats ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-27-11-16

dilluns, 28 de novembre de 2016

SI ARRIBO A VELL... aquarel·la


Si arribo a vell...Què és ser vell ?
Tenir la pell arrugada 
de tant riure o tant plorar,
de tant sentir el calor d’estiuada
o tocar el fred inhòspit del hivern,
de tant fer anar l’aixada
o de tantes caminades a peu ? 
Costa anys i sacrifici, sobretot,
recollir arrugues a cara i mans...
Com les experiències que un ha passat
que ha de engolir fracassos i tensions,
i errors i superar-se sempre i sempre.
Que hi ha més moments difícils,
que zèfirs plaents que et deixin
caminar tranquil i amb serena joia.
Potser ja soc vell i no ho se.
Penso que a un li toca viure anys
i a altres, desgraciadament, no...
Res és segur en nostre camí
t la humilitat és millor que l’orgull.
Jo intento fer el curset
per arribar més lluny cada dia...
Que no sigui culpa meva
quedar callat per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 26-11-16

diumenge, 27 de novembre de 2016

QUANTES VEGADES... acrílic


Quantes vegades havia pujat
aquells graons d’escala ?
Però reconeixia que el seu pas
anys enrere alegre
ara es tornava feixuc, pesat...
Serà del calçat ?
Es desvestí dels artefactes
i els deixà a vora...
Ara el peu nu besava el graó.
Quina sensació... !!!
Quin experiment... !!!
Semblava que el graó li dava força...
S’assegué en un d’ells
i reclinant el cap
hi esmerça un petó...
Tant que ho havia trepitjat !!
Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

divendres, 25 de novembre de 2016

EN RECORD DE MARIA SERRA... foto de l'any 1935

EN RECORD DE MARIA SERRA, QUE FOU
 LA MEVA MESTRA DE CAGANERS L'ANY 1935
........................
Capitana erets de la pollada que obeïa a voral
quan teva atenta mirada amb delit s’obria
i ajudaves a tots en primigènia lluita per la vida.

La canalla a vora teu fent COSTURA, fent de mestra,
sense regla per enrogir la ma culpable,
però reverenciaves el cabell i galta acaronaves.
Defensaves al plorós que rebia cop o pessigada
i quan la guerra s’encenia posaves pau sublim...
Prou recordo quan em pegaren per dur dol del pare.
no volia, en bon fi, el valent que negre jersei tingués...
Ens collires del braç i donant-nos un petó a galtes,
digueres:... i ara abraceu-vos i perdoneu per sempre
Que mai més, heu entès, mai més us pegueu...!!
Persona valenta sempre. Inarrugable davant el perill.
Voluntat per superar-ne tots els treballs i reptes...
Bondat ,estima, amor i pau en la gran veritat.
Ai, Maria, et reconec com la mar
que en son embat romp les roques
i en seva estima besa la sorra arribant...

dijous, 24 de novembre de 2016

NO M'HA FET NOSA... aquarel·la


46.- 16-3-15
No m’ha fet nosa la gran mentida,
sempre la he pensat companya
que m’ajuda a sentir la veritat.
S’ajunten i es separen,
es destrien i es destrueixen,
es consolen i s’abracen,
es callen i s’esbombolen,
es distreuen i s’afanen,
es suporten i es destrossen,
s’anorreen i s’exalten...
Amagades en la realitat
hem de destriar les seves venes
plenes de sang que es mou amb fervor
amb dos cors potents
on podem trobar el dubte
per que les dos, humils o superbes,
amb mirar tranquil o esverat
sols s’aplanen i costa un ciri
quan la realitat palesa aflora
i canta seves al·leluies i credos
i neda oli sobre aigua
esclafant tots els dubtes...
Sort que la realitat és la realitat...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-24-11-16


dimecres, 23 de novembre de 2016

FINS AL TORMO ... aquarel·la


Fins al Tormo arriba la boirada.
Els núvol s’esquincen a estrip
com cames de canalla inquietes
que corre i cau com cabres 
per abruptes camins pedregosos 
per pellar-se amb sang els genolls...
Sorgirà el sol o be ens plourà gota grossa ?
Sembla que el plor es fabrica...
Sembla que el riure es a punt d’esclat...
La natura sàvia té a ma el pèndul.
Mentre uns ploren, altres se’n en riuran.
La misèria de la comprensió situa
a la nuvolada com canalla 
que s’esquinça les seves carns :
total per ploure o obrir al sol el finestral.
Ai, Tormo, quanta penúria  i mesquinesa
passa fregant-te teva pell ancestral.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 23-11-16


dimarts, 22 de novembre de 2016

ÉS LA NIT... aquarel·la


És la nit. Fosca. Soroll de grills...
El mirar el tinc extasiat en el cell
que el cel em presta amb els estels
que em sembla un colador de foradets
on podem separar el líquid del sòlit,
i la realitat viva  de les abstraccions ?
També podrien caure eixes lluernes
i que sa mixtura ens fes bona claror....
Grills i lluernes,: sonoritat i llum...
La llum que parla, la claror feta veu.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-22-11-16

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails