dijous, 30 d’abril de 2015

LLUM...FOSCA... aquarel·la


La llum viva i aspre em crema
la solitud de l’ombra encoberta
en el bosc del no res de la calma...
Retorno al oratge de pinsans i cadarnes
volent el seu cant noble i ensenyorit.
La florada cobreix el  camp bellugadís
i la calma calla arraulida en les soques.
Els llucs s’alcen, sagetes al ventijol,
totes porten noves, llueix la brosta
i el sol aplana sa mirada constant i viva,
Tot és vida sorgida a la llum inquieta.
Els colors es distreuen en pintar el mirar
i subjugat per la coloraina em desperta
del naufragi de nit sense lluna ni estels.
La soledat s’amaga en un racó a l’ombra...
L’esbotern de la llum aclareix la parla
de la natura que no es cansa de lluir-s’hi...
I la vida segueix el seu tic tac de cor
sense pensar en nova nit a que s’aboca.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-4-15
...........SILENCIS
67.- L’amistat vertadera és com un cavall
que quan el muntes és posa a trotar



amb tu damunt si ho necessites.

dimecres, 29 d’abril de 2015

FRACÀS O VICTÒRIA ?.... aquarel·la



Adreçat a vora meva platja interna
el fracàs espera per dar-me lliçons...
El deixo fer conscient dels seus miracles...
En el pèndul mòbil com en la carta marcada
ajoca moure el seu esperit intens.
Comprenc que sense el fracàs que molt se’ns dóna
poc seria, jo diria, res. Callo i escolto dèries.
Bogeries que tots tenim... Qui vol perdre mai ?
De tant en tant ve el fracàs... Perdem temps profitós?
Decidir no actuar ens en salva...? Negar-nos a fer...?
Entrem barretina al cap i crossa a ma i voluntat al cor...
Fracàs o victòria hi son quietets, amagats
esperant que actuem, que ens decidim a tirar endavant
contínuament algun projecte que tenim ben pensat...
Donem o no el pas...? Què tindrem al cap del cos,
a final de camí ? Fracàs o victòria ?
Quin ens ajudarà més ? Tirem endavant sense por...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-4-15.
..........SILENCIS
66.- Què t’emportaries a una festa? La salut ?
 i si la perds en mig del xivarri ?

 Hi ham objectes que costen de retrobar.

dimarts, 28 d’abril de 2015

SORTÍ DEL SEU PORTAL... aquarel·la


Sortí del seu portal per retorn al vespre.
El dia era clar, la nuvolada lluny...
Faria bell passeig sense cansar-se massa
a pas suau, amb rostre estès  al vent.
Què li depararia el dia en seus somnis ?
Veuria les boires amagades de l’enyor,
la veu del rossinyol plenet de constància,
el silenci quiet sense queixa de les pedres
en el rierol on l’aigua fa seu pas avall, avall...
Colliria amb la mirada els colors de moments sublims
que se li donaven sense pagar ni un lleu Gràcies...
Es sentiria content en el retorn pel senderó
de les coses petites que caben a la butxaca
i s’ompliria el front de sol matiner exuberant
i del que tancant el llibre que se’n va a la posta...
En l’alforja hi entraria el acontentament de l’alegria
de tot quan l’envolta i vol ser-ne per a tots.
DE REBAIXES 15.- 28-4-15.- ANTON.- T.E.
.........SILENCIS
65.- En la menudesa està primer el plor i desprès la rialla.
En la senectut es passa de la rialla al plor que no s’acaba.





 

dilluns, 27 d’abril de 2015

FELIÇ DIA PER TOTES LES MONTSES... FELICITATS!!!.- RECORDANT EL 2009



15 – 4 – 09
Miro amb els teus ulls des de dalt de la muntanya...
Hem arribat al cim d’on veiem nostre treball.
Des d’eix serral les valls que el riu banya
son el producte de l’esforç que ens hem donat.
No és la vèrbola que ens imposa gent estranya
que ens hipnotitzen per fer-nos seus esclaus,
el que veig amb ta mirada és el triomf sofrent que guanya
als que no volen nostre amor i nostra pau.

dissabte, 25 d’abril de 2015

RECORDANT 2009




8 .- 23 – 9 – 09
No em tinguis subjecte,no ho necessites,.
deixa enarborar banderes, braços i mans,
que el cos espigui cançó de visites
i em mirin teus ulls com amorós mirall
No em prenguis el temps de ma lectura...
llegim els dos, encara que t’esguardi sol
per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos

dilluns, 20 d’abril de 2015

SE LI FA TARD... aquarel·la


Se li fa tard en la seva tarda,
ja no somnia com per llà als quinze anys.
La suor del temps li ha portat basarda
i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...
Els segons no reculen ni que paris paranys.

En les celles hi prospera la tardor tardana
va vivint la tarda que retarda ben prou,
però al tard es pon el sol de sa sardana,
ses passos de tardor fan muntanya plana...
son respir no tarda en ofec, tardor li plou..

Son goig de nets que belluguen a vora,
el consola al tard del eclipsat llumí.
Sent els catúfols on l’aigua dolça plora
i somriu i belluga i omple got que implora...
No busca el tard de tarda fora

seva tardor porta infinit.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 20-4-15

diumenge, 19 d’abril de 2015

1a BTTORRE LA TRANSRABOSENCA.- DE CRÒNICA D'UNA PEDRA.

  foto de Sergi Bargallo Borras.

3.-19-4-15.- 1a BTTORRE LA TRANSRABOSENCA.
La pedra tenia sentiments i records i barrejats en feia el seu recapte.
De bon matí va percebre soroll inusual. Ella recordava quan al lluny del temps pujaven de baix del riu per quedar-se... Allí li començava l’història de ser RABOSA?...Feien un soroll quiet, marxaven per establir-se i formarien Poble... que prou costaria. TORRE DE L’OLI... 
Més endavant escoltaria el borrombori de ferros romans i fins una font assentaria els records en monedes i àmfores en la avui N’HORTA... i escoltaria el trepig, quin trepig, d’elefants cartaginesos... I altres estralls brandint armes per allà passat el 1800... Diuen que la gent s’amagava rere les soques d’olivera dels OLIVARS on un tret d’arma no arribava a matar l’ocell que a la punta ajocava... Era un bosc on el sol sols per clarianes entrava... i desprès pel 1936 el soroll de rodes i motors i de fusells i bombes que feien seu esclat...Feia por viure en aquell lloc i la gent anà als masos lluny del centre... La Bruixeta i el Tormo li contarien quan les paves ( avió de reconeixement) els feien carícia... i desprès de nou més sondroll...tant prop del riu... tot era espant...
Per això la pedra estava inquieta al escoltar quan,fins de nit, queia aigua gelada com boles... S’ha calmat i hi hauria bon dia per la reunió i unió de l’esplai...
Avui,sí, era un soroll amic, de bona fe, de companyonia... un grup ciclista del poble muntava una festa, festa d’esforç, de lluita... Rodes i pedals i cames i cos i cap es llençaven per aquest mon per acomplir els seus objectius: el goig de reunir-se fent esport i desprès conversa junt al plat i contar seves històries, fets reals ... Que la pedra tingui un bon dia per acompanyar-vos.
DE CRÒNIQUES D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-19-4-15.

dijous, 16 d’abril de 2015

2009 AIXÒ ESCRIVIA... aquarel·la


8 – 4 – 09.-- AIXÓ ESCRIVIA...
Deixa’m entrar en tos ulls
ans que la terra m’ofegui.
Dins teu mar hi haurà remull
i en la barana de les parpelles, junts,
amb pacient estar m’hi assegui.
Contemplaré ton desig...!!
I serem els dos en mig 
on nostre cor hi combregui
ANTON.- T.E.-16-4-15

dimecres, 15 d’abril de 2015

ENTRARIA EN TEUS ULLS... aquarel·la



1.- Entraria en teus ulls
amb el desig de platja neta,
com nou any que avui estrena,
com petó que du curull
el teu amor, la teva estima
abraçant-ne pensaments
d’Amor pur i Pau complerta

Entraria en teus llavis,
mel i mató que eternitzen,
joia de pell, seda llisquent,
gemes suaus, goig immens...
Ulls i llavis que son teus,
hi entraria com suau barqueta
i remaria en la calma
d’una satisfacció plena.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-4-15.
.........SILENCIS
64.- La por d la culpa o la culpa de la por...

dilluns, 13 d’abril de 2015

EL MIRALL... aquarel·la



Mig saleta, mig passadís era ple de mobles.
En una paret un mirall antic, vell, reflectint tot l’aire.
Era l’ull i amo d’aquell lloc quiet de nit, mogut de dia.
Indret de pas de tot ser mòbil feia cas de tot
i hi trobava gust en seu modelat fer declarat.
Jo sempre l’havia vist en el seu lloc amatent a complir deure.
De menut pujava en una cadira per reflectir-m’hi...
Més d’un cop de sola d’espardenya al cul havia rebut
ja que la mare considerava un perill el meu intent...
Passaren anys i preocupat per quelcom el tenia oblidat,
en tot cas per arreglar la corbata un dia substanciós de festa...
Avui m’ha parlat decidit al envair la seva mirada...
- Ja tens més solcs al rostre que barrancs tot el terme....—
- Ets més vell que jo i tu tant llis...- he contestat suau.
- He set sempre el teu espectre viu quan pel davant circules.
Jo et miro continuadament i tu... tens massa cabòries.
- Gràcies, amic, tu em dius com tinc la cara, et faré cas...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 13-4-15.
.........SILENCIS

63.- La felicitat deuria experimentar-se, percebre-la en tot quan ens envolta.

dissabte, 11 d’abril de 2015

A LA BRUIXETA... Fotos de la Montse Masip Miró.- 9-4-15

LA BRUIXETA
La Bruixeta sempre admirada i estimada!!
Que li ha passat? ,q sembla com si volgués fugir ... El vent o l'aigua l´han desplaçat de lloc.
La primera foto és com era fins ara , les altres son actual.
( Presentació a Facebook d'escrit i fotos realitzat per Montse Masip Miró.- 9-4-15.




Ningú sabia com havia nascut i tothom la beneïa...
Vents i aigües i gels i sol la transformaren  al seu goig.
La pedra, carn viva, restava dalt l'horitzó en plena vida
retallant en el cel sa divina i eterna oració.
Oh, pedres que em sonaren dins el tríptic de llegenda
aferrada a N'horta aigua viva  i al Tormo son cavaller petrificat,
ella li ensenyà el mugró badat que era seva hisenda
ja que tot son cos de prehistòria,  seva gran prebenda
restaria pels segles en la terra acaramullada dins colgat.
ELL, com jove de nostra terra que a tots ens captiva,
es presentà de genolls a TU per oferir-te seu amor
i N'horta va ser la valedora per abeurar l'intensa joia viva
i dels tres , la gran vall s'omplí de regalats tresors.
I visquéreu segles  de fructuosa empenta que fruit portava, 
superant empits dolorosos i alegries de somriure clar.
Entrareu en la història seria que documents marcava,
serieu la llegenda de Torre de l'Oli... Símbols petrificats.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.




Avui has canviat ta fesomia que zelosa guardaves.
El mugró que va alletar el contorn s'ha ben badat
i ara teva història, no és el llibre que sempre ensenyares...
Quin futur t'espera, Bruixeta a dalt del teu tossal !!
Jo et vaig venerar i reconèixer el teu joiós pit de dona,
símbol llegenda d'entesa  excelsa i noble de la nostra vall.
a TU, el meu amor cada dia et resava com filla a qui acarona
ara, ni TU ni ELLA  us veureu  cofoies en vostra eternitat.
Has perdut el llustre que et feu divina dins nostra terra.
Has perdut la màgia que exaltava ta presència en el poblat.
Has perdut el símil de ser-ne monument de pau sincera
Hem de recordar-te la nissaga que vares representar ?
Tristesa em porta aquest canvi en ta fesomia
em sembla que he perdut la familiar alegria
de veure la posta de sol besant-te el teu mugró badat.
I enyor en tinc del temps que t'he mirat complerta,
ensenyant-me el cabdell  ara desfet amb nostre ai! alerta
en mig del desori d'esborrar, per sempre, ton singular signe immaculat.
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Us han separat, oh, pedres que superàveu nostra història,
ara, si mai vinc, juntes no us podré abraçar
reclamo al cel que us retorni a vostra glòria,
aquella joia que ens tenia embadalits en la dificultat...
Sempre les separacions son esculls dificultosos,
vostres secrets que foren de contacte els han anorreat
i ara us veurem dos rocs durs que sempre us lligàveu amorosos,
junts ens donàveu  exemple complert a tots de  noblesa i unitat.
A dalt viureu la nova vida amb renovada història
del lluny us miraran... Quina baralla han tingut ?
I fins escarni d'altres rocs sereu, burlant-ne la memòria
d'aquella aigua de riu que us besava quan éreu bandera i escut.
Quan els llibres contaran com un jorn us  transformareu
de mugró diví de fembra a monument que aigua i vent han esbarrat 
semblarà que heu robat al terme la pàgina que heretareu 
al desfer-se el símbol de Bruixeta amb que us varen batejar.
Em dol que la prosàpia que pel terme sempre representàveu
els meteors cruels a proscriure han assolit la destrossa en seu atac,
i, avui, heu perdut la màgia que dins vostre cell portàveu...
Quin botxí dimoni, meteor que mana, us ha degollat ?
Seguireu a dalt esperant altre cataclisme que de nou us uneixi ?
Seguireu, impassibles, callats que altra fe viva institueixi
i us retorni el nom excels amb que foreu, a gust de tots, batejats ?
ANTON.- T.E.- 9-4-15.



Detalls de com ha quedat amb l'aspecte de destrossa.




Mirant des del lloc amb la plana al seu davall i les muntanyes. 
i segueixen més detalls de l'estat actual localitzat.








L'autora del reportatge fotogràfic.- Montse Masip Miró.



des d'aquí sembla un castell en runa i com dos parets que han aguantat l'embat sofert. apreciació particular lluny de la realitat. Anton.

divendres, 10 d’abril de 2015

L'AGULLA... aquarel·la


Quan pensava tenir-ho tot,
va perdre l’agulla de cap.
Qui se’l mirava com buscava
entre la runa a ses peus,
li vingué la solemne idea:
- Com perds el temps !!!
- No, he perdut l’agulla...
Un raig de sol alluentà
les pedres i brossa i va lluir l’agulla.
- Mira, ja torna a ser meva...
No he perdut el temps com tu dius,
he recuperat el meu tresor -.
- De quin tresor parles, amic ? -.
- Veus, ara em podré treure
d’aquest dit la punxa
i no se’m infectarà el dit, la ma,
el braç...i em portaran a l’hospital
I em puc deixar allí la pell...
- Buscaré la meva agulla de cosir
Que jo també la he perdut
I et podré cosir la boca...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-10-4-15
.........SILENCIS
62.- Ser humil no gosa dir que no hagi un de ser ell,
conseqüent, actiu, rebel...

no és parar-se en un escaló i veure venir.

dijous, 9 d’abril de 2015

CANVIAR DE PARER... aquarel·la


De vegades ens volen fer canviar de parer.
Fins arrabassen el camí i ens l’omplen
de còdols rodons i polsims impregnants
per que desistim en nostre fer coratjut
i ens entreguem a les seves fines urpes
i s’alegren veure’ns cul a terra i nas empolsinat.
Volen la lluita de consens que els afavoreixi,
clar que el tenen clavat a la medul·la prepotent...
Nosaltres també tenim els nostres criteris
que en la balança valen més que ses prioritats.
Que no ens ofegui el seu cant  de sirena falsa
i siguem conseqüents en nostre impertorbable decidir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-9-4-15.
.........SILENCIS
61.- La bogeria és com ruc en la sènia,

sempre donant tombs envers el mateix lloc.

dimecres, 8 d’abril de 2015

DE LA FELICITAT... aquarel·la



Herba bona, la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrats collim immersos la fantasia,
ens deixa el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
I no ens acovardim en buscar-la sempre...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

dimarts, 7 d’abril de 2015

M'HE RENTAT LES MANS... aquarel·la


M’he rentat les mans i per més que eixugui
una gota consistent i dura resta sense desaparèixer
xuclada per la tovor de la tovallola insistent.
Com si rodés com roda rellisca i cau a terra...
Me la miro i li dic,: - Què hi faràs sola a qui a terra ?
Dins d’ella hi he vist el meu ull inquiet i arrodonit
que vol descobrir el gran secret que porta la gota d’aigua.
Em sorprenc quan com si em retornés el mirar, em respon:
- Ja saps que tu et sols una gota d’aigua com jo,
més voluminosa, això sí,però ets conscient
que un dia vas caure a la terra com jo ara...  ?
Pensa que una ullada de sol et pot anul·lar en teu estat,
que el vent et pot canviar de lloc, i, en circulen de poderosos,
I una nuvolada et pot xuclar per sempre més i barrejar-te...
Una gota som que mai serem lliures. Digues, saps qui et mana ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-3-4-15.
........SILENCIS
59.- Hi han paraules que son com petons i abraçades en que sura el contacte...

....................

diumenge, 5 d’abril de 2015

CAMINADA DES DEL POBLE A S.ANTONI DE LA TORRE I A SAN MIQUEL DE VINEBRE.- 4-4-15.- FOTOS DE MONTSE MASIP MIRÓ.

Amb l'aquiescència de la Montse Masip Miró que m'ha facilitat les seves fotos he muntat aquest reportatge junt amb escrits meus i també fotos de quadres de Josep Jornet Manero d'una exposició de l'any 2010 a Vinebre. Anton.- T.E.- 4-4-15


Foto de Montse Masip Miró.

El ramat ja reunit es disposa a emprendre marxa.
Cel i núvols per dalt, a baix camí, gresca i disbauxa.
El pastor major que no està per orgues i desafinaments
es quedarà tranquil al corral amb la gosada.
amb la crossa ben segura els desitjarà  bon lluïment
en la llarga, gojosa i amigable caminada.
Anton.-T.E..-4-4-15


Foto M:M:M

Com corre el riu, com ens mira el terme !!
Admirem l'aigua que corre avall
avui que en baixa bona colga
i tamarits i canyes les besa al pas.
Anton.- T.E..-4-4-15.

Pintura de Josep Jornet Manero.- Escrit de l'Anton.2010

 QUADRE 3.- ERMITA DE SANT MIQUEL

Amagat dalt del serrall vigila
com el riu camina sense descans.
Sant Miquel com niu i oreneta
calla tot l’any amb calmós silenci.
Un dia es desperta Vinebre
i resa i canta i balla en sa ermita.
Fins el xiprè sec toca campana
i els llibres fets carxofa
faran truita damunt taula
junt amb l’auferta i conill a la brasa
Uns en roseguen les fulles
altres destrien paraula
I la festa bull. No té edat.
El ranci hi té presència
I el vim blanc les galtes guanya.
Tot és gresca, alegria, goig, joia.
Avui, Sant Miquel camina
dins els cors. Qui a honorar-lo

no acut, qui avui es queda a casa?  
A la plaça de l'ermita
fent parada al xiprer sec
la colla celebra el dia
de caminada a sant Miquel.
Patuleia beneïda.
han rendit comptes de camí,
la suada ha set d'estima
amb bon humor l'han assolit.
ANTON.- T.E..-4-4-15

 
foto de M:M:M:

Dos amigues volen eternitzar
el moment alegre que els ve al pas
i d'esquena al riu  tenen son mirar
en qui amb un clic emmirallat
en seva capsa de record les fa entrar.
Anton.- T.E.-4-4-15.


foto de M:M:M:

Carretera d'aigua que ningú navega...
Delícia de visió ben establerta...
Portes la vida en teva  caminada que arrossega
canyars i tamarits quan va tan plena.
Anton.- T.E.-4-4-15




Foto de M:M:M:
Del ruc en quedà gravat el nom d'estima,
sense ell qui pujava fato amunt en temps antic...
avui el camí de ferro i carretera el transport mima
i sense descans puja i baixa amb formós estil.
Anton.- T.E.-4-4-15.


IMPG 24 62 – RIU EBRE – PAS DE L’ASE
 Sant Miquel a cluc sospira
amagat dalt del serrall
vigilant amb ull de llebra
que el riuàs no faci estralls.
A un cop de reble o de còdol
hi habita el gegant nau…
Milers d’anys li afincaren
petrificant-se  el Mogrons
i de nit es parlen, resen,
canten, ballen com gnoms
mentre l’aigua corredisa
el reflexa en seu fons.
El pedram que un bon dia
va fer sèquia per l’aiguam
recorda la elefantada
d’Aníbal que amb aumedines
Pas de l’Ase en navegà.
Ara resta mirant cresta
on sant Miquel fa de gall.
Nau i gall amistat tenen…
¡ Ai, que en viuran aixì d’anys ¡



foto de M.M.M.

Àvia, pare i fill seguint la ruta
han fet parada davant de l'ull cluc
que els amara la trifulga...
Tres generacions en un grup...
Quina joia hi veig en sa mirada,
quina calma l'estima en té...
Reunits desprès de caminada,
ai, fills, hem de tornar encara al recer...
però han gustat junts la febrada
de relliscades i de pas lleuger
el menut valent els dona l'ullada...
No m'he cansat ni em fan mal els peus.
Anton.-T.E.- 4-4-15


foto M.M.M.

Parint pel bosc bona suada,
fent corrua es treuen l'un a l'altre els esculls.
Els pins florint donen exemple
de no parar, a seguir sempre amunt.
Anton.-T.E. 4-4-15




foto quadre de Josep Jornet Manero.- Escrit de l'Anton per ezposició a Vinebre

IMPG 24 82
Al rajolí de les Hortes
ans sant Antoni existís
guardant-se de lluites fortes
Cavaller hi vivia a les nits.
Dalt la muntanya una cova,
fa de casa al feudaler.
La font vigila la roba
protegint càntir i pitxell.
Com prebenda al cel oberta
per que sa vida ha lliurat
uns xiprers i ermita alerta
son penitència oferta
en record del bé lliurat.
Escolteu, els xiprers parlen,
l’ermita resa infinit...
i entre ells encara guarden
del cavaller l’esperit.
.................
Nota.- Un ventet em confessà que en una cova
existent damunt de s. Antoni és guardà el compte de la Torre d’unes pendències tingudes amb gent no massa lleial de Barcelona.
Els Monxili, família de la Torre li portaven notícies i manduca  fins que la marfugada va passar.
.....................................................................




foto de M.M.M.

A la plaça de sant Antoni de les Hortes
avui brillava color verd molt llampant
Caminador i caminadores es distingien
amb uniforme per tots igual.
Anton.-T.E.- 4-4-15.

foto de M.M.M.

Com que no tinc foto de quan han  retornat,
hi poso aquesta que sembla la primera
però quan un les compara, quelcom ha canviat.
I finalitza aquesta troballa agradable
en que de bon matí m'hi he vist implicat.
Anton.- T.E.- 4-4-15

dissabte, 4 d’abril de 2015

HE OBERT ELS FINESTRONS... aquarel·la


He obert els finestrons i la llum entra.
El vidre em separa de la pluja exterior.
El vent empeny les ràfegues d’aigua.
Tot el gotim fa corriols en el vidre
que van caient avall empeses per altres
que les segueixen omplin la fulla...
Em figuro que em parla l’aigua.
No la entenc, però ella insisteix sense descans.
Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta
I canvia de pàgines com si avancés
en un llegir constant, seguit,pertinent...
Me’l miro extasiat, també miro el plugim...
Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?
Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.
Continua relliscant el gotim en el vidre
com riuets que segueixen el seu rictus.
El llibre avança pàgines com si un ventijol
o uns dits moguessin les fulles i em fa  pensar...
L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?
El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?
Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.
.......SILENCIS
58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...
Estimar és meravellós, però porta conseqüències

que, moltes vegades, ennueguen...

dijous, 2 d’abril de 2015

L'ENYOR... aquael·la


L’enyor se’m culiva dins meu
davant la pèrdua inquieta
de les meves volgudes propietats
dipositades en amors que han fugit.
Cendra i caliu es remenen en la llar,
els topins ja no bullen amb força,
i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.
Poc fum, poca brasa, poc acolliment...
L’enyor en la foganya  freda
remena el sofriment de la barrumballa
que ja no aviva el flam que era vida...
L’enyor ensenyorit en el lloc
brilla en l’espasme lletrejant records
dels bens que en vaig gaudir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase
pot moure els sentiments i fer-nos caminar...


dimecres, 1 d’abril de 2015

INUTILITAT... ? ... boli ràpit


Amb ulls obert, desorbitats
buscant entendre el mirar
no pot superar la barrera
que seu cabell esboirat
tapa, com teló tancat, la claror...
La ma sempre obrint teló
que el vent, mortificador, tanca.
Es sent indefensa davant l’atzucac.
Els ulls no li son útils
i dins la clepsa se li remou
un crèdit de sa inutilitat...
Una bombolla de llum apareix,
una guspira com foc intens,
li explica el que ella no s’explica.
És sent útil per saber sa inutilitat
de traure la barrera que el priva
d’anar més en enllà en la visió...
El triomf de la ment sobre la mirada.
Avui es tallaria la cabellera
de la seva inutilitat... I seria útil... 
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 
que no ofenen, ans uneixen..

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails