dissabte, 28 de febrer de 2015

CALLAR... aquarel·la


Callava com si no percebés l’insult
ofert contra sa persona.
Era continuada la mala parla
com si depengués la felicitat d’altres
el esbravar-se amb potent veu...
Passà temps
i vingueren les ronqueres
i amb el dolor conseqüent el so
va anar emmudint fins al silenci
Ell continuava callat,
sabia que l’odiós tracte existia igualment
residint en el pou de l’odi
que podia retornar amb gran virulència...
La seva raó no era de crits desaforats,
el seu callar era de ma estesa
per acomiadar-se per sempre.
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15
.........SILENCIS
37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

divendres, 27 de febrer de 2015

M'ABSTREC DE CAVIL·LACINS... aquarel·la


M’abstrec de cavil·lacions
que sempre el viure ens ven
i avanço per senders i camps florits...
Avui s’estampa l’arbriu
de pètals bellugadissos
com ales de papallona.
Em semblen dits que acarona
el ventijol que els ve a saludar
i cultivant el seu aroma
escampar erada de perfums...
Entrem en seva ruta
i xuclem els seus beneficis
que es donen sense res a canvi.
Quina solidaritat més noble.
DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.
..........SILENCIS
36.- Votar deu ser firmar un contracte
d’il·lusions que poden quedar en no res.


dijous, 26 de febrer de 2015

SAVI I S'HO CREIA... aquarel3la


Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.
El pedrot dalt la muntanya era monument.
Li vingué al cap de superar l’altura
i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però arribà a dalt com gran triomfador...
Què satisfet, content, joiós al veure’s
plantat com canya movent les fulles
que xiulaven un concert en fa major...
El vent començà  a moure amb pressa
els designis que tenia d’avançar lleuger
i no esperar a cap germà... La turbulència
es va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell era valent contra les forces vingudes a be.
però l’impuls crèdul que portava torbonada
el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat era enterbolit afaram desballestat
al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No havia previst que hi ha forces més potents
Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
 .........SILENCIS
35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava
en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

dimecres, 25 de febrer de 2015

VIOLETES... aquarel·la


VIOLETES
Primerenques amb caliu de fredorada
pugen, tija fina i primeta,
ensenyant el gallet de dolç somriure
i transformant el color de nova mixtura.
Posen encís en arrapat terrer
que les fa viure...
Avui  collim el seu perfum
com gotetes d’olor màgica...
Bequets d’ocell innocents
fent xiu xiu a l’orella...
Us posaré, enamorat,entre llavis
xuclant la vostra vida 
i brillarà l’olor diàfana
parida de la terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.
........ SILENCIS


33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

dimarts, 24 de febrer de 2015

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la


Embotit en quimeres incertes,
el vell renegat per tots els vents,
callat en el cim de ses baralles
rondava per les taules de discòrdies.
Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres
I discutia de calers dels que mai en gaudí
o es posava en calces de llustre dubtós.
Res li semblava conforme a seu criteri
i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.
Conegut per tots, el deixaven escatir
i no giraven testa, però tancaven orella
i si volia el seu, els altres també n’eren dignes
de la prèdica que amb sis i nos en destruïen
sense complaure ni a asseguts de culera tova
ni a plantats de vara de batlle...
Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.
Un dia relliscaria de debò sense retorn
I la pau s’estendria i els vents no renegarien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  
.........SILENCIS
34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...


dilluns, 23 de febrer de 2015

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la


Vaig mirant enlaire
i... com passa l’aire
que no veig, però sento.
Ressona el brogit de l’abellam
que treballa...
També la pedra muda i quieta
que aguanta l’arcada...
I, jo, entre brogit i arcada
faig camí sol
amb el sarró ple
de paraules per dir
a qui vulgui escoltar
el brogit de l’abellam
i la pacient arcada.
Així faríem el pas junts
amb conversa
que no s’emportés el vent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.
......SILENCIS
32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

diumenge, 22 de febrer de 2015

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la


Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és  de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.


dissabte, 21 de febrer de 2015

AVUI HE LLENÇAT... quarel·la


Avui he llençat el desengany que les hores porten..
He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum
i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals oberts portaven assaonats queviures,
plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
 .........SILENCIS
30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.


dijous, 19 de febrer de 2015

CALLAR I CALLAR... aquarel·la


D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist
amb la boca cerrada, llavis prets,
mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,
espessa cara circumstancial, esblanqueïda,
seria, com figura encerada que no mostra
cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...
Fora del seu mirall particular, en el mirall social,
son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.
Per molt que se’l burxés amb preguntes
la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures
i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...
Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu
i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...
Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 
En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...
- No soc lloro per repetir el que manen que digui...
Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...
Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.
Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,
feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.
I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula
que incessantment i per tots els medis li volien embotir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.
.........SILENCIS
29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...


dimarts, 17 de febrer de 2015

RECORDS...aquarel·la..


Havia acumulat tants i tants records
que ja no li cabien al sarró.
Experiències que l’enaltien força,
o que el deixaven sorrut i capficat.
També en tenia de divins que el trucaven
constantment incisius a la porta
i altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué introduir canvis en seu calmós fer
i obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense perdó possible, deixant-los presoners
i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?
Al sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
-  No em recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...
Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!
Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu
una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
Podries posar-me al teu llibre entre fulls...
Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui no viu de records per més que els esparpelli ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

dissabte, 14 de febrer de 2015

ON HI POSEM... aquarel·la


On hi posem no sols vestit, menges, diner...
si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,
ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,
ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,
que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent
i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.
La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?
Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,
a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.
Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins
i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...
El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...
Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...
Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...
Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen
fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa
com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...
Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.,

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15
.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

divendres, 13 de febrer de 2015

CALÇOTADA 2015.- Fotos Jordi Montané Montané

CALÇOTADA 2015.-
D'un temps ençà amics, i coneguts, en pobles i altres etc. les calçotades flueixen com bolets davall la brossa del bosc en aquest temps... Aquí em faig ressò d'un d'aquest actes en que amics de diversos pobles es reuneixen per una festa entranyable... Quina festa no ho és quan s'hi va amb ganes de fer gaudir a tots i també fer el possible per que entri el bon humor... Aquí us deixo unes fotos entrades per Jordi Montané Montané i uns quants trenets que se m'han acudit ... Que també a nosaltres ens faci profit. Anton.

El lloc on tingué lloc és a les planes de Vinebre. El grup som una colla d´amics, de garces i raboses sobretot, em diu en Jordi...
O sigui que es un grup de Garcia i de La Torre de l'Espanyol.- Lloc, masia als plans de Vinebre..- Fotos de Jordi Montané Montané i aclariment del lloc de celebració i qui composa el grup.



Feina ha donat a mans i aixada
per fer-ne aquesta planta del hort,
bones regades i de terra recobrir-los
al temps que pujaven seva ufanor.
Els cretaslls on un dia s'allotjaren
nets d'herbes amb carícia de suor
cada setmana la terra els guardava
que la blancor els nasqués fins dins de l'os.
Un dia la colla es decidiren...
Arrencaren la joia que enjoiava l'hort
i arrencaren per profit i alabança
de quants besarien aquells calçots.
ANTON.--T.E..- 8-2-15

A la pitança prevista com acudiren ... !!
- Quin dia tenim la reunió ?
i amb cotxes plens de fato
al mas dels Plans entraren ben cofois..




- Ja tenim graelles prou reforçades ?
- Les del any passat serveixen si es que hi son...
I reparen si algun forat tenien...
Com hi jaurien estesos els calçots !!!



- Mira que el pa no set torri massa...
- Ja porteu el romesco ... És dins aquells pots
I la gresca i la rialla no s'escapa
sempre n'hi ha algú que fa el carallot.



Des de dalt de la finestra dones criden...
-Que pugin a ajudar-nos un parell
que les taules per naltres pesen massa
i si ens rellisquen hi pot haver concert... !!!
I ells com babaus quasi es barallen
per atendre a les noies com majordoms
que les volen que no toquin terra
i que es mostrin com gerros plens de flors.



Ja estan cuits. Ara ve la gresca.
- Porta paper que m'embruto els dits... !!
- Aquest miquilles no sap on és l'aigua ?
Ara  a la feina... Desprès ja ens veuran polits.


dijous, 12 de febrer de 2015

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la


Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,
pentinava el seu or la provocant cabellera...
Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència
I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.
Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...
El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen
l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...
Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable
com res mantra adorant guturalment alabances certes.
Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades
en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.
.........SILENCIS
25.- La tartanya n’era tranquil·la
Tapada en la terra humida esperava el seu instant... 

ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la


Acolliré el blat de teva paraula
en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós
que em porti la incessant melodia
que penetri per donar-nos pau.
Escoltaré el teu fraseig que camina
encavallat en la nuvolada del ventijol,
Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi
la lletra que supera el batec del cor !
L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...
Quanta delícia en un sol instant.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.
...........SILENCIS
24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.
Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...


diumenge, 8 de febrer de 2015

SANTA ÀGUEDA A LA TORRE DE L'ESPANYOL.-- fotos de cristina pujals pujals, loa fernàndez, montse sentís

Ahir, dissabte dia 7-2-15 les components de la associació LA BASSA D'OLI  - agrupació de les dones del poble de la Torre - varen celebrar la festa de santa Àgueda. Prop migdia assistiren a la missa i processo pels carrers del poble, fent el seu reso a l'espiritualitat ... Desprès un bon tiberi a la sala gran de l'Ajuntament i la particular xarreta, omplint el cos de noves energies i per la tarda l'esbarjo a la sala d'espectacles de la Societat Recreativa funció per cultivar l'alegria, la serena disbauxa i el somriure i rialla. Anton.( No tinc dades concretes d'assistència i altres que hauria volgut introduir per quan passi el temps qui sigui pugui consultar.)  ( D'aquest acte o d'altres que aniré recollint agrairia qui en tingui em permeti fer-ne us ). Anton.
................
dos fotos de Lola Fernàndez (  en la foto esquerra Mercé Artal i l la anomenada Lola i més avall el seu comentari




Festa de Santa Agueda a la Torre, missa dinar aquet any al ajuntament, la junta va tindre que corre per buscar lloc i dinar per tancament per malaltia del restaurant. Despés ball i actuació a la sala de la societat un dia perfecte, el dinar molt bo, les taules molt ben decorades.



...........................
FOTOS MONTSE SENTÍS









        DISCURS DE
   L´ALCALDESA.-Sta.Àgueda.99

Ai, Santa Àgueda gloriosa,
escolteu-ne aquest concert
de les dones de la Torre
que volen vostres consells.
Sieu lloada, patrona,
beneïda en tot instant
com excelsa mare i dona
del nostre protectorat.
Ajudeu-nos en les cuites
de portar-ne els pantalons,
doncs, si a ELLS deixem manar-ne
no ens quedaran ni els mitjons.
L'any passat, a gust, em féreu
alcaldessa per un any.
Avui, la vara retorno
per posar-la en noves mans.
M´he cuidat de dos cossetes
que no podem descuidar:
els balcons i la cuineta
d´exclusiva propietat.
Amb prominent balconada
i el caminar ben subtil
atontarem al contrari
i el farem el nostre amic.
La cuina, la cuina, noies,
no la descuideu pas mai,
és l´arma, la més secreta
que els deixa bocabadats.
Allí els canelons s'hi couen
i ,de cuixa, l'estofat,
i es per sucar el melindro
si és a punt el xocolat.
Xiulets i faves pelades,
al maig les tindrem als dits
que bones son estofades
o bullides al topí!!
Espàrrecs  curtets i dobles
que entrin a boca finets,
pastanagues ,xirivia
i escarola de cerrell
Teniu sempre a la fruitera
dos pomes, dos sandinyets,
que pugui triar-ne alhora
agafant-ne el punxonet.
el "plàtano" que no hi falti
ni verd ni massa groguet
que qui quan el pelin
en trobi la carn al pel
i quan els llavis se’l mengin
tingui el gust que desitgem
De fresons i de maduixes
poseu-les amb nata i mel
i el yoghurt que es regalimi
o amb la palla el xuclem.
Natilles, cremes dolçetes
sucadetes amb neuló
i el flam que sigui ben tendre
i es desfaci als llavigons
No descuidem tomaquetes
carbasses i pepinam
doncs, l'hortalissa en la cuina
no ha de faltar-hi pas
El bacallà que es dessali
la sardina be fregiu
i al rap traieu-li dentoles
no esgarrapi quan l'obriu.
si voleu fer-ne paella
el musclo hi dona bon gust
i la gamba i llagosta
amb all i oli per damunt
Hem de fer també salsetes
de la classe que vulguem:
ametlló, sal, oli i pebre
al morter ho posarem
i Ell que treballi en la salsa
amb el picador de sal
remenant la morterada
i l'ametlló repretant.
Amb la cuina preparada
neta i polida serem
les "mandamases" per sempre
i de genolls els tindrem.
Així ,doncs, em despedeixo
d’alcaldessa per un any
i estola ,birret i vara
la retorno per més guanys
Ai, Santa Àgueda, gloriosa
concediu-nos gran honor
que les dones de la Torre
tinguem sempre fe en Vós.











dissabte, 7 de febrer de 2015

SITUATS PROP DEL QUE VOLEM... aquarel·la


Situats prop del que volem,
lluny del que repudiem.
En el llavi la paraula amable
en la gola el crit d’exabrupte.
Les gràcies a mel de boca plena,
la fel en el renec que vol destruir.
El caliu de la carícia enyorada,
el fred de la bufetada roja d’odi.
Som pèndul que no para quiet
ni en el gaudi ni en el rebuig.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 6-2-15.
............SILENCIS
23.- Si ets pobre... qui sap, si un dia seràs ric ?
Ser ric pot culminar també en ser  pobre.


divendres, 6 de febrer de 2015

FA 84 ANYS ARRIBAVA A DONAR FEINA... foto dels 4mesos de l'Anton.






De menut era així, Un record del meu pare, ell hi va posar el meu nom en la foto en la part posterior la data de naixement i diu que tenia, llavors, 4 mesos,
Ja veieu la insignificança d'un fet que ha sobreviscut fins ara. 
Per mi aquest trocet de cartró és una cosa estimada, sembla que hi bategui el cor del meu pare, que practica ment no vaig conèixer... 
Aquest marrec ha sofert transformacions en el temps fins arribar al avui...
Què és una vida ? Som individualitats que ens trobem en el nostre marge com pedra grossa, sembla indestructible i una bufada de vent la canvia, la sotmet, la inutilitza,... Jo, soc encara aquí, del marge han desaparegut pedres fortes, altres han quedat... I segueix el marge... I aquí entra un factor que és el que ens envolta, els còdols que falquen les pedres en certs moments, que s'apropen a ells i les ajuden, sou... tots vosaltres que sempre esteu atents per la ajuda quan es necessita i acut a falcar la pedra per que no caigui i s'estavelli el marge... Gràcies a tots els que veniu a beure i a veure... i a molts altres que hi son en esperit. A tots, sigui qui sigui és el meu reble que em falca sempre per que no rellisqui i caigui i desaparegui... Felicitats a vosaltres per que sabeu estimar. Anton.T.E.-6-2-15

dijous, 5 de febrer de 2015

CAMINEM... aquerel·la


Caminem sense moure'ns
com si la quietud fos moviment...
Ens empeny com rufagada
el vent del temps sense pas donar-ne...
I s’afanya la pluja a mullar-nos
en el lloc on tenim cabana parada...
Nostra melodia segueix pentagrama
on la lletra avança seguint compàs...
Caminem sense moure’ns
engolint experiències que ja mai fructificaran ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15
.........SILENCIS
22.- Els privilegis eina de prerrogatives...
Qui en gaudeix procura no perdre-les.

II.- 4 febrer nevada a LA TORRE DE L'ESPANYOL.- fotos de Meritxell,Montanya Olivé

Tal dia vaig escriure això. Crec que hi havia una nevada com aquesta almenys.

38.- 8 – 1 – 10
Allà al mas hi ha la jaçada
que dormen com cada nit
colgadets, plenets de palla...
Es veu la claror primera...
De la colga treu la manta
i guaita el vell per la finestra...
Veu terra marró, avui és blanca.
- Apa, fora del pallús,
mireu, mireu la nevada ... !!
Amb badalls i braços lliures
s’espluguen del cos la palla.
La menuda, sols tres anys,
sorgeix de la tova màrfega,
Els cabells son brinets d’or...
- Vine, fill meu, torcat cara
 i mira pel  finestró.
Ulls oberts sense persiana
ha esclatat un Oh !!! tant llarg
que ha saltat del foc la gata.
Treu al ras groc caparró
- Això és neu....!!!
                             Primera vegada
ha vist aquell gran llençol
que cobreix tota la plana.
L’últim floquet ha caigut
quan seva ma al cel demana:
- Jo en vull paperet blanc
per escriure a la mare...
.........................................
El floquet a terra espera
i es desfà com una llàgrima.



 Mentre l'arbriu s'aplanava, la nuvolada treballadora
 enviava el seu fruit de floquets com pètals d'ametller florint-ne. Anton.


Dies llunyans teu terme feia blat per fer-ne farina...
Avui els vells avantpassats ens envien seu record ?


El bosc potent brulla en seu imperi,
mentre l'arbriu acatxa nassos. 


El blanc s'ha ensenyorit...
Avui tot li ret acatament.



 L'arbre no va tenir temps d'acotxar-se 
i resguardar-se dins l'enjub... 
Ara suportaria el nou i pesant vestuari...Anton.


Per què no llençàveu les fulles al temps 
i ara no tindríeu a coll i be el robam 
que deixa caure el bromall... Anton.


T'ha cobert la manta de llana de l'àvia ?
Ets valent, forçut... quant de cabell t'han deixat créixer..
Vindrà el barber de la llum groga
i segarà tot el que et fa nosa...


Per que tothom sabés on es trobava
muntaren aquest artilugi 
de braços oberts apunt d'acollir abraçada.
Tot el camí esborrat, ens valdrem de tu
per encaminar la passa...


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails