dissabte, 29 de novembre de 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14



divendres, 28 de novembre de 2014

TORROMPERS... aquarel·la


Ple de torrompers eren voral del seu camí,
erms on les aixades i relles renunciaren
continuar els seu delit de puixança benefactora...
Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria
i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,
immersos en la baralla de plans i costers ,
rossolaren culs i les mortalles
eren llençols d’endarreriment...
Sembla que avui un brot viu ha descobert
en la quietud un pensament d’infant que neix
i crida el seu primer plor de vida...
Potser la nova llet serà fita de nova conquesta
i el torromper i erm ressuscitarà
de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 28-11-14

dimecres, 26 de novembre de 2014

CARABASSÓ... aquarel·la

El seu melic li resultava un bon didal
que usava per furgar el ventre.
Es deia que era sols un tros de carabassó,
verd i tendre no com pastanaga roja i dura...
Havia enramat la seva mare els braços i peus
en aquell marge de llicorella
que li recordava la seva aspra terra
on el cep donava un vi d’infern a gola
i pensà que podria ser galet per degustar
les excel·lències  del terrer...
Ara, ell sols era un carabassó il·lusionat
no donava per més, però amb tenir-ho s’acontentava.
Potser un dia el fregirien o el bullirien
i junt amb altres menjars faria bona tossa.
No es considerava molta cosa, sols un carabassó.
DE ARREPLEGANT TRENETS   III
ANTON.- T.E.- 26-11-14


dimarts, 25 de novembre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 11... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA.. 11
SECRET?...
Molts estranyaven que l’indi-vidu 
plantés tantes tomaqueres ...devien ser molta família
i necessitava avidar tota la menudalla i grans...
Molts ho consideraren un secret i fins es deien...
Deu ser un SECRET de volada... Sabem que
les tomaques també es poden llençar a veure què toquen...
La gent estava instigada, volia saber.
És el cuquet que porta el preveure un secret...
- No patiu, ja vindrà el dia – deia caient-li la bava...
Ell tenia por de les canyes que quan es desencanyaven
les tomaqueres s’aprofitaven  per fer feixines...
Les feixines eren grups de canya de dos pams lligades
per que els abegots molt astuts en els forats fondos
anessin a dipositar els excrements comestibles
com si fos mel, si, això, si, mel d’abegot
Tants, clar, el soroll que feien els insectes era insuportable
amb el seu brogit de no, no, no nooo, noo, noo
per que tots estaven per la feina de defecar...
Ell, tiraria els vegetals rodons i madurs com contra paret
i acabaria amb aquell molest soroll...
Qui li deia que no fes feixines ? Tu ets un carnestoltes –
Ell  els hi deia, i com no menjaré mel d’abegot...
Vull ser jutge que no c... més, que no ens embrutin...
El tractaren d’imbècil, quines pensades té aquest tontet...
Si no els mataràs tots, que no ho veus que son molts...
-Però el que es quedi en la lluita no dirà més no,noo...
Que vos pensàveu que no sé el que faig ? –
I a tirar tomaques s’ha dit... Oh! I l’estesa de llavors...
- Ja veuràs l’any que ve, quina sortida de tomaqueres
O es que aquestes llavors no valdran ?
Ai, que vos falta capissola, companys...
Es referen tots els que volien saber el secret...
Tenia raó, aquell imbecilet, ...no menjarien mel d’abegot
Però de salsa de tomàquet...el rebost ple i llavorada...

Desprès és descobrí, al cap dels anys com un tontet
havia instituït el pa amb tomàquet... SECRET A VEUS, ARA.
I de mel d’abegot... ja no en parla la bíblia .
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 25- 11- 14



dilluns, 24 de novembre de 2014

acamparem... aquarel·la


Acamparem on el vent no corre
I que sols és corriola de desig
I suau ens obre portes sense que batin
I no destorba els peus al caminar.
Els vents dolents allí no s’hi aturen,
Passen lluny moguts per les enveges
I van amb elles destruint senders
Que abans trepitjarem amb anhels.
D’ells ens en guardem. Tenim caseta
Senzilla on hi gaudim de l’albereda
Que ha crescut apartant guerres i odis
I ens reclama, espera ser-ne útil ja per sempre.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-11-14

divendres, 21 de novembre de 2014

PEDRA O ROC... aquarel·la


En el caminal discutien
dos caminants : Pedra o Roc
Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.
Si l’home rellisca i al ensopec cau
- cul o nassos ajupits de dolor –
i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...
Prompte un carro circula, la roda batussa
i la Pedra o Roc surt disparada
i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?
I ara els tribunals desxifren, acusen,
discuteixen, s’avaloten i no conclouen
de raciocinar qui ha causat la Guerra
que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc
La rosella viva, pleneta de sang,
Com enarborant bandera
Dels qui no saben cedir ...
- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...
Avui és tenyirà de vermell
l’espiga groga de blat ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 21-11-14


dijous, 20 de novembre de 2014

POMA PER LA SET... aquarel·la


Sent viu encara com fusta d’arbre noble
es reservà l’únic fruit que tenia a vora soca,
Si venien temps més molestosos
tenia a vora una pometa per la set...
Les ventades, solanades i marfugades
no li deixaven brot viu de fruit
i la seva astúcia li aconsellà produir
a bon refugi l’aliment per passar hores...
Previsor com abella o formiga
a prop de cau  ho resguardaria...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 20-11-14


dimecres, 19 de novembre de 2014

GARBÍ... aquarel·la


Obrirem finestrals al garbí
i que entri en nostres llars
i que ventili i refresqui fins el llim,
pàtina que les boires del hivern,
quasi infinites, han dipositat.
Esparpillem la brasa interna
ingerint ja per sempre
el foc lleial en nostre destí
que cremi barrumballa
i soques i troncs i ramatge
donant pas a neteja de fullam.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 19-11-14

dimarts, 18 de novembre de 2014

MARGARIDA... aquarel·la


De tant esperar
les fulles de la margarida
havien emmoradit...
Calia que tots els esculls
es fessin enrere.
Que la moixonada
estirés el fullam
pel be de tots
i quedés l’or de la casa
a mercè de la paraula plena.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 18-11-14.



dilluns, 17 de novembre de 2014

PLENS DE CADENES... aquarel·la


Plens de cadenes fins a colzes
- mentides que han fet incansable gruix-,
vigilem el pròxim pas a dar...
Molta musica plena de flautes,
violes, violins i encens de tambors...
podem escoltar i fins seguir
impregnant-nos de seva solfa.
La salmòdia és a l’aire, circul·la
buscant seguidors atònits
fent badalls de ensopit cansament...
I no volem que plogui la gota grossa,
ni que els miralls ens reflecteixin inactius...
La quietud de l’aigua ens ajuda
a veure’ns en els el reflex que bascula
el  ventijol que juga a cartes
amb les fulles llegides de l’arbriu.
Quan vindrà la inefable Pau
a assolir i aquietar les inquietuds provocades ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 17-11-14

dissabte, 15 de novembre de 2014

MOCADORETS... aquarel·la


-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...
Heu baixat escales, rememorat la baixesa.
Dalt al tron, superbs us abrigàveu
amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...
I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.
Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles
d’un univers que l’arbre sostenia...
Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 
Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.
No sabien que els mocadorets ressusciten
amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat
i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 15-11-14


divendres, 14 de novembre de 2014

FULLES... aquarel·la


... i el vent potent
Queel titllen d’ INÚTIL,
ha recollit totes les fulles
de l’ARBRIU...
Aquests faran fulla nova fèrtil?
Ja s’obre la primavera...!!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -14-11-14

dijous, 13 de novembre de 2014

ELL, EL CAMÍ... aquarel·la


...i estava tranquil,
No li feia por el vent,
ni la pluja que l’embarrava
ni el sol que el ressecava,
Sempre continuava
sent Ell el CAMÍ.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -13-11-14



dimecres, 12 de novembre de 2014

LLUM DE TARDOR... aquarel·la


...i l’arbriu es reflectia
En el mirall de l’aigua...
Quina joia tenir llum...!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 12-11-14.


dimarts, 11 de novembre de 2014

CONVERSA DE L'ADAT DE PEDRA...7... aquarel·la



CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA ... 7
Incontrovertibles practiques en els moviments dineraris
escandalitzen ara a la societat, quan han set
pràctiques esmerades del bon fer dels patriarcats...
..................................
- Mireu quines truites que us he fet mentre vosaltres
éreu ballant la polca, la masurca i el vals...
i no cal dir que les entrades eren pagades
pel meu volgut Florentino, que es desviu per vosaltres.
Els set fills del matrimoni, a la edat de treballar,
eren subjectes a l’entrega del sou percebut
i del cúmul de moneda els dos vells en responien
avidant a la patuleia que no pensava
si no en divertir-se i no remoure la pensa.
.........................
Un forà es feu amb el cor d’una filla de la família
i D, Florentino el cridà a capítols al quarto fosc
lloc senyorial on els cortinatges i finestrons tapaven la llum
figurant ser un cau... – Es que així estic fresc al estiu –
deia el magnan depositari del dineral de la seva pleballa.
El Josep quasi ensopegant va entrar en aquell saló romàtic,
sentia la sentor de presència humana, més no era gat
que obrís prou els ulls esbatanant mirada i s’aclarís on era.
- Vine, Josep, que parlarem com amics, quasi com a fills...-.
- Es que us sento, però no us sé veure, perdoneu...-.
- Ja obriré un poc els finestrons que no cal gastar llum -.
-Ara fins us podria contar els pels de la barba...-.
- Aquest..., aquest encontre ha de servir per marcar
 i assabentar-te  de les directrius que regeixen la família.
Aquí tots els membres aporten els sous que cobren
a la bossa comuna de la casa. Jo i la mestressa
la custodiem i repartim equitativament per tots
veient les necessitats particulars i col·lectives.
Aquesta forma de viure assegura a tots quan es casen
casa i patrimoni equivalent, i mai tindran queixa...
- Em sorpreneu. Jo sempre he set amo del meu,
i si no guanyo prou ho bé perdo el diner m’he d’espavilar.
A més la Josefina ja aporta el seu des del més enllà...
i ara voleu que jo entri a la vostra bossa els meus estipendis
- Ja veuràs que quan us caseu ho tindreu tot pagat...
- Com he fet sempre penso guardar el meu sou a meva butxaca,
així sempre sabré amb el que conto i no conto
que això del diner, el rodó roda i el de paper vola.
Com que jo ja tinc un raconet, acordaré, si ella ho vol,
amb la vostra filla, ja des d’ara com si fóssim casats
i sense conviure junts dedicar els guanys al futur viure –.
.................................
La lluita entre pare i filla fou terrible... Ella decidí
trencar el pont seu amb aquella família i se’n anà.
La parella de coloms s’establiren fora del feudalisme...
i en aquelles terres començà una nova forma de conviure.
Ara cadascú, independitzat, tenia la bossa guardant-se-la.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 24-10-14.

dilluns, 10 de novembre de 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL... aquarel·la


... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14




diumenge, 9 de novembre de 2014

DEIXEM... aquarel·la




Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No
que siguin lliures les dos
de emprendre vol i opinar
que cap ma els barri el pas...
Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

dissabte, 8 de novembre de 2014

TRECENTENARI 1714-2014 A LA TORRE DE L'ESPANYOL... aquarel·laTARDOR


A LA TORRE DE L’ESPANYOL...
AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
...i baixaria l’aigua fertilitzant
com musica plaent a orella
i el pont salvaria el desencís
fent d’unió, sent orquestra
i l’arbriu cantaria el goig
tendre del brot, de la fulla movent-se
a compàs del ventijol que alena
i els ocells ajocarien son vol
per escoltar
al riu dels beneficis,
al pont del gai saber,
a l’arbriu que fruïa de goig
i de l’encant de la paraula:
Estem units en nostra LLIBERTAT
IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.
......................
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E.- 8-11-14

divendres, 7 de novembre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
LA FOGUERA ETERNA...
Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.
...............................
El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari
Reunits els successors de la dinastia extensa i variada
posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria
revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.
Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,
moltes,  no els preocupaven, es guardaven soles...
Però la important del castell devia tenir especial atenció.
Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu
configuraren les bases per que la porta tanqués
tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.
Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,
els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,
sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...
Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.
Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.
- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,
en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser
el guardià conservador  ja que la ment es la governant...
Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou
- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents
- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!
i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.
Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:
- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç
pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum
i, aleshores, seguint aquesta norma extrema
 quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp
i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,
podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig
ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM

I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...
Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 7- 11-14

dijous, 6 de novembre de 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
En sa gimnàstica física exercitava el BOT,
En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses
Entrava en el camí del no BOT o no VOT...
Amb BOT pujava el cos amunt i desprès
Retornava a la realitat de posar els peus a terra
I amb el VOT el seu esperit, fet paper,
Entraria en contacte amb il·lusions mesclades
I al retornar al estat sideral tindria un valor
Que expressava criteris, mandats a altres...
El garbuix que se li presentava  era la lletra
Que donava fe d’un acte pretès plausible
En dos vessants física i mental.
Ara li deien que li podrien privar
de BOTAR o VOTAR.
Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos
Voluntariós fins ara al moviment
I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.
O sigui que s’estava muntant en ell un dilema
Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,
O ser un petimetre mental... sense cap  mena
De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.
A veure quin mos li traurien  i que malmetrien
O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...
....................................................
Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més
Sempre procuren anorrear a la massa...
I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.
Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -6-11-14
De vegades baixa




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails