dimarts, 29 de juliol de 2014

EL CARRO S'ESTAVELLA... aquarel·la


I es va soltar la falca de la roda
i el carro vell, desjunyit, de vares a terra,
per la pendent rossolà inquiet.
L’amo sorprès s’ho mirava espantat...
On aniria a parar la disbauxa rodant
d’unes rodes sense fre, voluptuoses movent-se
que es superaven embogint per la costa avall ?
Pedruscalls i clots feien forrolla
i les vares solcant a bots, ganivets
clavant-se i estripant a forcada rebotant-ne,
sols jugaven amb sondroll imparable.
Un pedrot volia fer de falca?
La inestabilitat produïa de sobte mals fruits
i en un cruixir d’ossos de fusta
el carro al ple volcà amb l’estrèpit
del tro que arriba desprès del llamp.
Quiet de panxa enlaire, lliures les rodes voltaven
corrent, xillant dins del fuell la aventura
que mandrejava en son cor l’aventura soferta.
....................
Com pot acabar el so
quan la paraula es torna crit que no s’ofega ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 26-7-14.

dijous, 24 de juliol de 2014

QUAN SERÀ EL DIA NOU ?... aquarel·la


Quan serà el nou dia ?
La fosca de la nit s’allarga
Com borrissol que cobreix bogeries
De vents que no ens plauen.
Baixem a la vallada
On l’abella melera suca en la flor,
On el riatxol tranquil banya vores,
On el ventijol acarona maduixam,
Llavis de jove que anhela ser beneïda.
Allí serà el nou dia pletòric
Al so harmònic dels anhels de la claror,
Del xiuxiueig del rossinyol que esberla seu cant
De mel i de tendresa prop del ventet sonàmbul
Que xiula en la fulla de la canya
Fent de flauta en el sonor pas de l’aigua.
Cantem l’al·leluia del matí que coloriu vessa
I distreu el neguit fosc de mals auguris
I besem el caliu e la claror que ens banya
Sincerem-nos en nostra fita,
Delicada llavor que ja esboterna
En l¡horitzó que obre son cabdal de joia.
DE REBAIXES  14.- ANTON.- T.E.-24-7-14


dijous, 17 de juliol de 2014

20.- EL PAPER BLANC...aquarel·la


20.-EL PAPER BLANC...
 ...i la ploma rascant el paper blanc
anava deixant les mosques i escarabats negres
incessantment com estenallant-los morts.
El paper blanc es queixava del desori
fins que la ploma es calmà, callant.
La seva estima era en punt final ?
Un buf de vent feu volar la pampa blanca...
Allà al lluny dels núvols anava sospirant:
-On em porta aquest tótila, em rebrega,
Farà caure les mosques i escarabats ?
Tant tranquil·la en meva tauleta i ara...
El buf cessà i ella caigué entre fullam d’arbre
que l’acolliren com mans que esperen
en un col·lectiu neguitós del que els espera...
les pampes com  mans colliren el paper bellugadís
i trobaren ulls oberts per desxifrar
el missatge dels animalons negres i quiets
- T’estimo en la distància sense saber on ets,
Se que existeixes i això val al meu delit...
I les mosques i escarabats es tornaren
ventijol suau que acaronava galtes
i mans i cabellera de la joia de les fulles seques.

DE REBAIXES 14.- 12-7-14.- ANTON.-T.E.

dimecres, 16 de juliol de 2014

25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MÍRIAM... ( Tambe a totes les CARME )... salms de l'amor... aquarel·la


25.- EN EL SEU DIA A LA NETA MIRIAM...
...................... salms de l’Amor.
... i reposa el violí en la soca d’arbre
mirant el cel difús que l’acompanya...
Enyora el temps passat que ja no torna,
ansía el futur que davant seu esclata..
És jove i sa joventut li promet destins
que no sabia com assolir-los...
Mira al lluny on sa felicitat complerta espera
i seus anhels S’assolin assumint desitjos.
Té la balança del poder de decidir
en la lluita per un segur i ferm destí...
No te peresa d’obrir bretxa en l’horitzó
que ara l’acompanya per fer-se un nom,
per on rondarà amb escreix seva vida.
Té la seguretat d’acomplir tot el desvetllament
i  avui celebra la seva onomàstica
amb tot el que estima:  la família que culiva,
els amics que t’abracen amb joia i goig,
els quefers que et portaran a ser Tu plenament...
Ai, Míriam, ni sé el que dic per ensonyar-te
en aquest delit que sento per vosaltres els nets
I tu fore’ts la primera que ens va dir IAIA, IAIO
aquesta paraula que em té el cor robat
per que diu de la Pau i el Amor que transmet.
Sigues FELIÇ, avui i sempre amb nosaltres.
DE REBAIXES  14.- 16-7-14 .-ANTON.- T.E.

dimarts, 15 de juliol de 2014

LA CROSSA...salms de l'amor... aquarel·la


19.- LA CROSSA...
.............salms de l’Amor
...i a ma la canya de matar serps,
Prop a collir el bastó que no el trairia
i a cop dur i sec trencaria tots els caps
punyents, enardits de cards inquiridors
que li privaven el pas, barrera física,
Per la lluita diària el mànec
de pala, aixada, caçut...
Tots eren servidors, súbdits
que el servien en certes funcions.
Per que estimar sers vulgars?
El temps que cura ferides i enyors
li digueren que li faltava un bastó.
Ja seves cames delejaven companys
Que el frec de les hores les fèren dèbils
- Et falta la tercera pota...
Què és sabia ell!! Quins delits!!
L’amic que li parlava li va oferir
la crossa a la ma... tercera pota !!
Obtenia seguretat en tot ell...Sí.
I la collí amb dilecte enginy
i fins li feu un petó sensible
que a la crossa feu enardir.
- Per què  no estimaves la canya, el mànec
que feren la seva feina ?
No cal que teu cor s’agenolli ara,
pensa en el deute contret amb ells,
amb meus companys de servei.
M’estimes a mi com si fos cos teu,
i al fi i al cap sols soc, com ells, un tros de fusta.

DE REBAIXES 14 – 10-7-14.- ANTON.- T.E.

dilluns, 14 de juliol de 2014

OCELL I FULLA DE CANYA... aquarel·la


Riu avall la fulla de canya
Enyora el be perdut
Esqueixant-la de mare
En maltempsada de vent
quan ella era vestit per mare canya.
Riu avall bes continuat a l’aigua
L’acull l’anhel de ser-ne barca
I surar en el raig potent
Que a sers com ella els fa mala jugada.
Es remou l’aigua bellugosa, inquieta
Arrastrant avall quan al seu pas troba
I ho enfonsa i ho retorna a flot
O ho envia a voreres que faci parada.
Un ocellet posa peus en fulla de canya:
-Et portaré on vulguis, diu la barca
I naveguen els dos solets
Per l’immensitat que a molts els aclapara.
Joiosos no necessiten res més
L’ocell fa de barquer, la fulla està ufana...
Des del voral se’ls miren envejosos
Altres ocellets i fulles vestint canya.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.- 14-7-14

divendres, 11 de juliol de 2014

18.- la soga i el cordill...(SALMS DE L'AMOR) ...AQUAREL·LA


18.- LA SOGA I EL CORDILL...
.................salms de l’Amor.
... i a terra restava la soga
enroscada com experta serp.
Sola en seu llenguatge de quietud
sols alçava el cap mirant, descobrint.
De dalt de la bastida guaitava
entre pots de confitura,
cordell que lligava paper en tapa pot.
Qui sap si sa destresa deslligà
i el lligall queia,es sobreeixia de la bastida...
A la soga serp li ensumà allargar-se
fins pensar-se besar aquell cordellet fi,
fer-se’l seu amb intrèpida carícia...
La potència de l’impuls feu apropar
la fina peça i fins tombà el pot
que deslligat i obert, faltant-li de paper la tapa
vessà la mel que contenia amb cura
i el regalim banyà de gotim excels la soga...
Prou notà un bes nou que impressionava
que subjugava el contacte entre soga i cordill.
La mel feu el miracle de petó i abraçada.
DE REBAIXES 14.- 10-7-14.-ANTON.- T.E.


dijous, 10 de juliol de 2014

LA ROSA I LA LLUM...( salms de l'amor)...aquarel·la


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-14
la rosa compliria 80 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dimecres, 9 de juliol de 2014

...I EL NOSTRE JO?...aquarel·la


Quan la llum es fa silenci,
orbs els ulls tancant parpella,
en l'abisme intern del record
brulla la font dels passos dats.
Ensopeguem en el blanc o negre,
apartem barrumballes de por
i l'escenari obre ignot paisatge,
Som nosaltres i el nostre JO ?
..................... Anton.
29 desembre, 2010

dilluns, 7 de juliol de 2014

CAMÍ...aquarel3la


.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrec mon
deslligat de malicies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.

Això el fa lliure.............. Anton

diumenge, 6 de juliol de 2014

PAISATGE... aquarel·la



2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral 
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails