dimecres, 25 de juny de 2014

FOC DE SANT JOAN... aquarel·la


Del llim dels actes de la vida,
del seu passat
ens resta el record...
Del flam i fum del foc
quan ha revertit en el passat
pot quedar-nos la cendra...
Quan plou pot arrabassar-nos
record i cendra.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14

diumenge, 8 de juny de 2014

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?... aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!


DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

divendres, 6 de juny de 2014

CEC ?...aquarel·la


Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !!
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14



dimarts, 3 de juny de 2014

LA SOLEDAT... boli ràpit


La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.

DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.

diumenge, 1 de juny de 2014

LA ROSA COM EL LLIBRE...aquarel·la


(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre 

LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails