divendres, 13 de març de 2009

9 -- SEGUINT AMB LA BRUIXETA

17 – 5 – 09

La barana del teu llit és arramblada
a la serralada de la Fatarella.
El llençol gris et repintarà ben tapada
quan caigui esponjós el cel, volguda estrella.

31 - 5 - 09
Et veig des de Cantarranes
esbelta ensenyant el teu pit,
ets matrona, roques planes
mugró badat és ton cim.
D'antigor íber prosperes...
Et veneraren, erets son altar.
Les aigües et banyaren tant properes
que fins les ranes et varen besar.


31 - 5 -09
Des de davant dels Domenges et miro
i ta excel·lència joiós admiro,
em tens encandilat !
Tes postes de sol sorprenen, encanten,
ta figura rememoren, exalten
ta pell excelsa besant !

31 – 5 – 09
La llençolada verda la tens estesa
ara que préssec i cirera és al ple.
L’onatge de ses rames amb robins, bellesa
que vesteix vallada fant ton coixí verd.
Tu la guardes, Bruixeta,
els núvols passen, tu quieta
mirant blau i maragda vertader.
.....................

dimarts, 10 de març de 2009

8 --LA BRUIXETA -- 2º -- altre referent de la Torre.



Des de la carretera de La Torre a Vinebre, marxa un camí que s'enlaira fins vorejar-la per l'oest i seguint no massa apartat vers la Robellosa. Aquestes fotos que us presento son del final del camí quan aquest ja cedeix la pujada i continua uns doscents metres planisser prop la bassa del reg de Vinebre que possa aigua a les terres fins aquella altura.
Tot aquell con que forma fins arribar al monument de les dos pedres es un gran espenall ple de matolls i en la falda oliveres no conreuades.
Tot conreuat des d'aquesta altura veiem el poble de la Torre davant, davall del Tormo.


10 -3 – 09 – BRUIXETA.
Voldrien pujar fins dalt per abraçar-te,
vestir-te amb els pètals que prompte llençaran.
Rames, llucs florits farien catifa adornant-te
amb un rosat color fent ton pit de carn.
El mugró pedra badada que sol i aire
ventisca i gels han consumit, han esmolat...
Oh, pit sorgit fent de turó que encara enlaira
el profit d’un terrer, d’antic, d’aigua banyat.

10 – 3 – 09 – BRUIXETA
Qui sap quin cataclisme et deixà aquí
si en la prehistòria ja et judicaren així.
Tu no contes dies ni hores en ta existència...
Ja des del sílex fins ara tens sabuda vivència
i els segles passen per tu sense moure ton somrís
.

Ja des d'aquest lloc la vallada s'ofereix ubérrima. Llençols retallats de diversos cultius que acoloreixen la mirada amb llums esperançades de producions finals. El contrafort muntanyós retalla el color del cel com mantell de claror de dia. Sortides de sol brillants i postes amb besllum de diverses sensacions. Es com quadre pintat on la policromia es barreja com petons de pinzellades d'artista en la tela que després enmarcarà.

.............................................

diumenge, 8 de març de 2009

7 -- LA BRUIXETA --1 ª altre referent montanyós del poble

Faré les pàgines més curtes i seguiré per etiquetes aixì es podran adjuntar les de cada procedència. Per mi no serà tant farragós i podré actuar més sovint. Quan vaig començar el bloc no sabia com es realitzava, crec que ara ja em sortirà. Anton. LA BRUIXETA. Un altre element que no podem apartar al parlar del poble de La Torre.
Situat en la part oest repecte al poble. A sol ponent.
En un collet rodó, damunt, quedaren situades dos pedres enormes juntes,
- a Vinebre crec que la anomenen LA PEDRA BADADA -
amb el temps pluja,vent i sol n'han fet de les seves
i han mermat les falques per que s'aguanti en el lloc
Fa un temps es tingué que reforçar la part baixa per salvar el monument.
Hi han postes de sol meravelloses quan bromall i sol fan el seu treball.
.................................
SONET A LA BRUIXETA
5- 5 – 91
Més enllà del temps ja era ta figura,
- feta pel vent i el sol – de fang i roca...
Estesa a terra el teu cos provoca
al Tormo excels que de tu en té cura.

Bruixeta arcaica, n’ets donzella pura.
El teu pit fèrtil ensenyant-lo evoca
la dolça llet sensual que a la boca
del rieral rellisca i no s’atura.

El llamp traspassa el teu mugró de terra,
d’esquivesa t’inunda el tro que aterra
i et besuqueja el vent tot enfollit...
Així nasqué el teu passat, Bruixeta,
llegenda eterna que sols té per meta
rebre el bes del Tormo, el teu marit.
.......................
Un sonet quan ja devia rondar en mi el cuquet d'un canvi
que es va produir al cap de poc temps.

En la entrada per carretera, per la part oest, fa uns anys es varen fer una serie de canvis
que renovaren tot aquell paisatge. Una gran rotonda amb una placeta central, anomenat el conjunt PLAÇA DE D.BENIGNO.
Des d'allí, ara pot veure's la BRUIXETA al fons com a fi de la serra del Rovelló


Dos fotos del meu fill. En el seu temps es varen convertir en dos acuareles. La primera es va rifar en una tómbola benèfica del poble per recollir diners per la lluita contra el càncer, la segona la tinc encara. Aquesta, sobre tot, ha sofert grans canvis. Els presseguers que hi ha ara no son els que veieu, han set ja reposats per altres de joves que ja produeixen fruit.

Aquesta crec que porta data del anys 70. Comparant amb el poble actual es noten canvis substancials.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails