diumenge, 7 de desembre de 2008

6 -- LA TORRE DE L'ESPANYOL -- EL T O R M O, un referent rocós del poble. - fotos i comentaris.

E L T O R M O .
Una joia rocosa del nostre poble.
Un gegant que ens vigila.
Fotos, comentaris adients i poesies.
El Tormo des de la Cogulla.


Al fons el poble i a l'esquerra part del Tormo.
---POST EN CONSTRUCIÓ VAIG AFEGINT MATERIAL QUAN M'ÉS POSSIBLE I DISPOSO D'ELL. FOTOS I COMENTARIS.-----
Fotos i escrits relacionats amb el T O R M O.


És un conjunt rocós que s'enlaira en la serralada. No és el lloc més alt, però si emblematic.

Supera els 500 m. sobre el nivell del mar. Deixa la superioritat a la Cogulla que la veiem a l'esquerra a poca distància, la prespectiva enganya i tenim la il·lusió de que arriba al cel és aviat que la que l'acompanya. És un macís de roca en dos altures properes, si un no va allà és difícil de veure eixa diferència.

En la foto el nostre gendre Paco.


-----------


El dia 11 de setembre, de bon matí és fa una pujada al cim. Uns tirent amunt, altres que per voluntat, imposibilitat o ganes es queden on brolla la font des de una mina. Un rotlle pla fins on pujen els cotxes. Allí l'ajuntament prepara un esmorçar per a tots els assistens. El camí fins a dalt, voltat de bosquina, és empinat i es necessiten bones cames, no sé si arriba a un quilómetre el trajecte, ara la vista és preciosa, s'enxampla la visió fins als Pirineus, Aragó, Castelló....
Una panoràmica esplèndida.







La muntanya amb el Tormo i Cogulla, i part del poblat. La vall sembrada es rega amb l'aigua de la font del Torrent. Aquí uns rentadors donaven feina a les dones per pulir la seva roba, també els animals d'eixa part de la població anaveu a abeurar-se allí i la font proveïa d'aigua clara i bona, si no era anys de sequera, a tota aquella part baixa del poble.


SONET AL TORMO
25 – 10 – 92.

Gegant ciclop retallat en la pedra,
mil·lenari en el temps i en la història,
guardià hirsut de les llegendes de glòria
que, a la lluna, amb nas de gos lledra.

Vigiles la vall de conreus i terres
i et respecten els llops i les raboses.
Quan surt el sol t’omple el cor de roses
dissipant la gris boira de les serres.

Tens a la Bruixeta a un cop de reble
que, ajaguda al fang, el pit ensenya,
enardint-te el zel de mascle enfollit.



Tu la mires joiós, - ta carn és feble -,
tota t’incita a jugar amb sa grenya
i aconseguir fer-te el seu marit
----------


En aquell temps escrivia poc. Diria que res. Vaig tenir l'encert de possar-hi la data. És un vell costum que tinc des de jove. I la pràctica era nul·la. Vaig passar més de trenta anys sense dedicar-m'hi. Cosa que trobo en falta quan penso el temps que vaig desaprofitar.
Ara intento superar-me. Aconsellaria a qui em llegeixi que s'esmerci, per que dona satisfaccions increibles, més ara amb el que tenim a ma.
--------------
Si abans heu vist el meu gendre, ara tenim al menut Pau,
la neta Aina i el fill Josep Anton.
El nen ha pujat a coll i bé molts rotlles del camí i més per la baixada, que és quan sembla més un camí de cabres, amb posibles relliscades. Però ell tenia l'alegria de seguir i el pare un esportista de sempre, ho promociona - ( actualment és campió d' Espanya dels 4x100 m.ll. i record de Catalunya amb altres tres components de la selecció catalana, aquest any 2008 i

també el 2007 )

-------------------





El lloc senyalat cartogràficament.

A la dreta de la foto La neta gran, la Mìriam junt amb l'amiga Alba d'Ascó companya
de classe mentre estudiaven al CEIP San Miquel de la veina població d'Ascó
i ara també en l'Institut de Flix

---------------



La Marta a l'esquerra amigueta del poble, la Mìriam, neta nostra, l'Alba,
i la Nuria germana de la primera.

N'horta. lloc antiquìssim. Romans hi deixaren sa emprenta. Fa més de vint anys es netejà la bassa per proveïr d'aigua potable a la població, vers la impossibilitat de acomplir amb el cabdal de la font de la Valleta, que en parlava abans, i en eixa operació es trobaren monedes, testos, ànfores i altres objectes romans i que fa poc he sabut que han set robats i han desaparegut. També els cartaginesos és possible passessin per eix lloc. Ara existeix una carretera que segueix el camí antic que data d'aquells temps, fins arribar a les Aumedines, ( uns empostissats de troncs, suspessos, per creuar el riu ) un lloc conegut per allà al pas de l'Ase del riu Ebre, on es travessava el riu
.Al costat del que veieu hi havia una bassa gran que a l'estiu servia de piscina, en cas de sequera, ara és embassament d'aigua, Mai es va estroncar i ,aleshores, es resguardava per el consum de persones i animals. El lloc que es veu son els rentadors del poble, ara, naturalment, inservibles. Sa parlat moltes vegades d'adesentar-ho, però els pistrincs no arriben. Tenim al fons la muntanya i el magnífic Tormo.









Vuit fotos album Picasa de Mariona
Maria Montané Montané
7 - 12 - 08
Se m'ha possat fullam davant dels nassos,
guarden robins, penjolls de cireretes...
Aquí vindria més jove a fer manetes
cobert per l'envolcall guardant abraços.

7 – 12 – 08

Esclaten les poncelles de vestit rosa
De sota d’ells el presseguet vindrà.
Les abelles fan la feina que corona
En un puny vermell de suc i carn.
Faran nuesa de roba amb fruit a l’aire...,
Que no vingui matí de rou per matar
Aquest encanteri d’un arbre que s’enlaira
Més alt que el Tormo que ja és a dalt.
....................


7 – 12 – 08

S’han cridat els paperets com confetti...
Borronen les rames com calcetes florint
I estendran estendard al vent que atregui
Els ocells i papallones que han engelosit.
Sembraran terra que el verd atansa,
Marcant bandera d’un terreny joiós
I copiaran en fruit el verd que avança
Per dur al temps el groc o roig carnós

7 - 12 - 08
Em sento presoner rere els arbres
que han llençat fulla, ui!, desvestits...
Al cel apunten fletxam de dures rames
deixant que l'ull al Tormo vagi dirigit.
En el forcat la fona s'enlluerna,
el boirim encercla el poblat,
trencaria l'encís si la lluerna
esbargís polsim d'aire netejant.











7 – 12 - 08
Fa anys i panys les terres s’esbalçaren
I el penya- segat importa preu d’escorriment
Aquí hi espenyaven rucs, sí, els mataven
Empenyent-los i que fins baix rodolés.
Un dia un vencill al tibar es trencava,
L’amo del ruc, feia de ruc, caient
Per l’espenyall immens que el xuclava
I un miracle un coscoll gloriós li feu.
Parà el cop rompent ossos i costelles,
Al canyís el prengueren mig mort,
Quan respirà va veure les estrelles
Però salva la pell el carter boig.



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails