diumenge, 7 de desembre de 2008

6 -- LA TORRE DE L'ESPANYOL -- EL T O R M O, un referent rocós del poble. - fotos i comentaris.

E L T O R M O .
Una joia rocosa del nostre poble.
Un gegant que ens vigila.
Fotos, comentaris adients i poesies.
El Tormo des de la Cogulla.


Al fons el poble i a l'esquerra part del Tormo.
---POST EN CONSTRUCIÓ VAIG AFEGINT MATERIAL QUAN M'ÉS POSSIBLE I DISPOSO D'ELL. FOTOS I COMENTARIS.-----
Fotos i escrits relacionats amb el T O R M O.


És un conjunt rocós que s'enlaira en la serralada. No és el lloc més alt, però si emblematic.

Supera els 500 m. sobre el nivell del mar. Deixa la superioritat a la Cogulla que la veiem a l'esquerra a poca distància, la prespectiva enganya i tenim la il·lusió de que arriba al cel és aviat que la que l'acompanya. És un macís de roca en dos altures properes, si un no va allà és difícil de veure eixa diferència.

En la foto el nostre gendre Paco.


-----------


El dia 11 de setembre, de bon matí és fa una pujada al cim. Uns tirent amunt, altres que per voluntat, imposibilitat o ganes es queden on brolla la font des de una mina. Un rotlle pla fins on pujen els cotxes. Allí l'ajuntament prepara un esmorçar per a tots els assistens. El camí fins a dalt, voltat de bosquina, és empinat i es necessiten bones cames, no sé si arriba a un quilómetre el trajecte, ara la vista és preciosa, s'enxampla la visió fins als Pirineus, Aragó, Castelló....
Una panoràmica esplèndida.







La muntanya amb el Tormo i Cogulla, i part del poblat. La vall sembrada es rega amb l'aigua de la font del Torrent. Aquí uns rentadors donaven feina a les dones per pulir la seva roba, també els animals d'eixa part de la població anaveu a abeurar-se allí i la font proveïa d'aigua clara i bona, si no era anys de sequera, a tota aquella part baixa del poble.


SONET AL TORMO
25 – 10 – 92.

Gegant ciclop retallat en la pedra,
mil·lenari en el temps i en la història,
guardià hirsut de les llegendes de glòria
que, a la lluna, amb nas de gos lledra.

Vigiles la vall de conreus i terres
i et respecten els llops i les raboses.
Quan surt el sol t’omple el cor de roses
dissipant la gris boira de les serres.

Tens a la Bruixeta a un cop de reble
que, ajaguda al fang, el pit ensenya,
enardint-te el zel de mascle enfollit.



Tu la mires joiós, - ta carn és feble -,
tota t’incita a jugar amb sa grenya
i aconseguir fer-te el seu marit
----------


En aquell temps escrivia poc. Diria que res. Vaig tenir l'encert de possar-hi la data. És un vell costum que tinc des de jove. I la pràctica era nul·la. Vaig passar més de trenta anys sense dedicar-m'hi. Cosa que trobo en falta quan penso el temps que vaig desaprofitar.
Ara intento superar-me. Aconsellaria a qui em llegeixi que s'esmerci, per que dona satisfaccions increibles, més ara amb el que tenim a ma.
--------------
Si abans heu vist el meu gendre, ara tenim al menut Pau,
la neta Aina i el fill Josep Anton.
El nen ha pujat a coll i bé molts rotlles del camí i més per la baixada, que és quan sembla més un camí de cabres, amb posibles relliscades. Però ell tenia l'alegria de seguir i el pare un esportista de sempre, ho promociona - ( actualment és campió d' Espanya dels 4x100 m.ll. i record de Catalunya amb altres tres components de la selecció catalana, aquest any 2008 i

també el 2007 )

-------------------





El lloc senyalat cartogràficament.

A la dreta de la foto La neta gran, la Mìriam junt amb l'amiga Alba d'Ascó companya
de classe mentre estudiaven al CEIP San Miquel de la veina població d'Ascó
i ara també en l'Institut de Flix

---------------



La Marta a l'esquerra amigueta del poble, la Mìriam, neta nostra, l'Alba,
i la Nuria germana de la primera.

N'horta. lloc antiquìssim. Romans hi deixaren sa emprenta. Fa més de vint anys es netejà la bassa per proveïr d'aigua potable a la població, vers la impossibilitat de acomplir amb el cabdal de la font de la Valleta, que en parlava abans, i en eixa operació es trobaren monedes, testos, ànfores i altres objectes romans i que fa poc he sabut que han set robats i han desaparegut. També els cartaginesos és possible passessin per eix lloc. Ara existeix una carretera que segueix el camí antic que data d'aquells temps, fins arribar a les Aumedines, ( uns empostissats de troncs, suspessos, per creuar el riu ) un lloc conegut per allà al pas de l'Ase del riu Ebre, on es travessava el riu
.Al costat del que veieu hi havia una bassa gran que a l'estiu servia de piscina, en cas de sequera, ara és embassament d'aigua, Mai es va estroncar i ,aleshores, es resguardava per el consum de persones i animals. El lloc que es veu son els rentadors del poble, ara, naturalment, inservibles. Sa parlat moltes vegades d'adesentar-ho, però els pistrincs no arriben. Tenim al fons la muntanya i el magnífic Tormo.









Vuit fotos album Picasa de Mariona
Maria Montané Montané
7 - 12 - 08
Se m'ha possat fullam davant dels nassos,
guarden robins, penjolls de cireretes...
Aquí vindria més jove a fer manetes
cobert per l'envolcall guardant abraços.

7 – 12 – 08

Esclaten les poncelles de vestit rosa
De sota d’ells el presseguet vindrà.
Les abelles fan la feina que corona
En un puny vermell de suc i carn.
Faran nuesa de roba amb fruit a l’aire...,
Que no vingui matí de rou per matar
Aquest encanteri d’un arbre que s’enlaira
Més alt que el Tormo que ja és a dalt.
....................


7 – 12 – 08

S’han cridat els paperets com confetti...
Borronen les rames com calcetes florint
I estendran estendard al vent que atregui
Els ocells i papallones que han engelosit.
Sembraran terra que el verd atansa,
Marcant bandera d’un terreny joiós
I copiaran en fruit el verd que avança
Per dur al temps el groc o roig carnós

7 - 12 - 08
Em sento presoner rere els arbres
que han llençat fulla, ui!, desvestits...
Al cel apunten fletxam de dures rames
deixant que l'ull al Tormo vagi dirigit.
En el forcat la fona s'enlluerna,
el boirim encercla el poblat,
trencaria l'encís si la lluerna
esbargís polsim d'aire netejant.











7 – 12 - 08
Fa anys i panys les terres s’esbalçaren
I el penya- segat importa preu d’escorriment
Aquí hi espenyaven rucs, sí, els mataven
Empenyent-los i que fins baix rodolés.
Un dia un vencill al tibar es trencava,
L’amo del ruc, feia de ruc, caient
Per l’espenyall immens que el xuclava
I un miracle un coscoll gloriós li feu.
Parà el cop rompent ossos i costelles,
Al canyís el prengueren mig mort,
Quan respirà va veure les estrelles
Però salva la pell el carter boig.



dissabte, 11 d’octubre de 2008

5-- LA TORRE DE L'ESPANYOL -- De l'Enjub /segells antics de les entitats

S E G E L L S
En el post anterior hem situat l'escut de pedra de la façana de l'Ajuntament.
Aprofitant la proximitat, avui, entro un treball de Josep Anton Fortunyo
editat en la revista L'ENJUB, en la data marcada en el gràfic.

Aquí trobareu classificats els segells de l'Ajuntament i de les entitats
del poble que s'han trobat i conservat.


Tot lo relacionat amb eix post que trobem o ens arribi ho anyadirem.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

4 --L'ESCUT DE PEDRA DE LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT.

A la façana de l'Ajuntament hi és col·locat eix escut fet a la pedra. El dibuixà en Pere Masip que feu l'obra de construcció i el picapedrer fill del poble Josep Estivill - anomenat Pep de Gervasi - que el treballà amb les seves eines.
--------------------
1.- L´ESCUT DEL POBLE
Un jove un dia remenà en la pensa,
sa ploma fàcil dibuixà en paper,
l pedra fou a punt, burí en trensa
els dictats del picapedrer.
La joia n’és creada fina i bella,
dins sa duresa estova pensaments,
el llustre té en la façana estrella
donant besllum de vida en el present.
Et concebí l’estima de la terra,
s’immortalitzaren en tu aquells dos sers.
Símbol de pau,d’amor,no pas de guerra
tots et mirem sadollats d’anhels plens.
Si et veiem quan el sol justet apunta
o quan la lluna plateja pel cel,
quan la nuvolada pluja barrunta
o el zèfir goig dona ans de fer-se vent
és nostra existència dins teu compresa,
nostre treball,relíquia en moviment,
és el record que als nostres avis besa
o el nou impuls de repte pel jovent.
Eixa pedra dolça del terrer nostre,
dúctil i tendra,amorosa al martell
per dins ses venes,nervis té el calostre
on hi beu l´autoctonia del torrenc.
Jo he vist fixos mirars en la façana
besant-ne ta figura refulgent,
retret homenatge amb sentor humana
buscant en tu el passat,futur,present.
Avui justet escric la remembrança
- record excels d’en Pere i d’en Josep,-
on vull donar-los-hi la benaurança,
agraint de genolls el treball seu.
Presideix,escut,glòria suprema,
l´inquietud d’un poble que vol ser-ne ell,
amb pas segur,tenint-te a tu per lema,
amb pas segur,cremant-ne els esbarzers.
Mira’l menut,venera aquesta joia
que segella quant som i varen ser,
sigui per tots futur aquesta boia
on singlar de la Torre els nous quefers.

L'ACTUAL ESCUT DE LA POBLACIÓ.

dijous, 2 d’octubre de 2008

3- TORRE DE L' OLI -- LA TORRE DE L'ESPANYOL

L'autor del bloc i del la poesia a dalt del Tormo l'any 1999 setembre.

T O R R E D E L’ O L I
Idea escrita agost-93
Lletra i tonada A.F.S.
Public. en l’Enjub .-1ª
Torre de l’Oli preciosa,
tu no pots ser-ne rabosa,
tu no ho ets,
Torre de l’oli joiosa,
tu no pots ser-ne rabosa,
tu no ho ets.

Des del Tormo un jove un dia
caminant baixà a la vall,
la Bruixeta que floria
amb ell es volgué casar.
I fundaren una Torre
amb l’ N’horta l’aigua gran
i ara una llegenda en corre
que raboses s’han tornat.

Ells tots tres no en son raboses,
males llengües han parlat,
denigrant joies formoses
de bellesa i de treball.
Torre franca, Torre noble
dels insults no en facis cas,
els tres fills fan pinya i poble
i segurs tiren avant.
Ja en parlarem algun dia del llibre de Serrano Daura
-----------------
Tormo, Bruixeta i N’horta
sou caràcter, vida i sang...
Sílex íber Tormo porta,
Bruixeta, l’oli en la carn,
N’horta, tu ets la divina,
pagues amb diner romà,
l’olivera sarraïna
feu l’oli d’Alburçalaz.

Arribà la reconquesta,
la Torre fou Campanar
i els autòctons tenen llesta
religió i costums pairals.
L’Espanyol n’és senyoria
per present, futur demà
i els tres ja son bonhomia
i raboses eternals.

Torre de l’Oli, jo et canto
i davant tots jo m’avanto
de ser rabosa en ma carn.
Tirem avant nostra Torre,
el vell passat no s’esborra
per un renom irreal.

diumenge, 28 de setembre de 2008

2 - POBLES -- CANTATA A BATEA -- composició en acròstic





Fa uns cinc anys varem anar tota la família a Nonasp per assumptes
particulars. Al passar per el vostre poble volíem veure a ma parenta
Angelines, però no hi era, no varem perdre el temps, passejarem el poble
admirats, quedaven restes d'alguna festa. Fèrem eixes fotos que avui
m'han vingut molt de bé per alegrar aquest poema en acròstic. Anton.

C A N T A T A



A



B A T E A
Composició en Acròstic.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
La Torre de l’Espanyol a 18 de juliol de 2007.
Dedicació especial a la Sra. Anna Galceràn, com directora de la Coral de La Torre, i a la meva parenta llunyana Angelines i als seus pares en record pòstum. Naturalment, a tots, bateanes i bateans.


NISSAGA -- Violí i piano


DOna’m el goig del teu somriure
REomple’m la copa amb el teu vi,

MIra’m als ulls que de Tu vull escriure,
FAcilita’m el llibre de ton destí
SOLament narra el que vas viure
- LA glòria i nissaga de ton infinit -,
SI junts caminem el camí lliure

DOna’ns a tots l’aroma del raïm.



L’HERÊNCIA - Violoncel i piano
DOt tens, BATEA, de reina i deessa.
RECculls el nèctar de ton gloriós cep.
MImes a qui el tasta amb dons de princesa
- FAma noble de vi ranci i novell -.
SOLa atrapes deliris de bellesa,
LAtent en Tu guardes passat i present. .
SI en Tu no prosperà mai la vellesa
DOna’ns a tots el suc del teu sarment.

LA TERRA - Violoncel i piano.

DOrava la llum teva sarmentada,
REsava la pluja terra i fullam.
- MIracles de focs argila mullada.
FAvors de joia mesclen carn i sang -.
SOls casament de cap pare i brocada
LAboraran produint bon sagal.
SIlenci en el trull, tot ho és la sagnada
DOnant al espai l’ hereu del terral.


EL TEU NOM. – Quartet de corda.

DOncs tindràs sempre nous dies de glòria,
Rebent en tos braços el càntic nou.
Mil musiques encetaran ta història
- Fàcil paraula i dolça veu que es mou -.
SOLatjada de mares i memòria,
Labor de segles, premi de bon sou...
Silenci? No acut. En tens altra cabòria,
Doncs pensem exaltar sempre el teu


Foto de la web de l'Ajunt. de Batea
LA DONA .- Quartet de corda i piano.

Dona: - Àvia, mare, filla o germana -.
Retens en Tu la gràcia eternal.
Mires amb cor de joia la gran plana
- FAvor de la terra que estimes tant -.
SOL i lluna t’han fet teulada blana,
- LA força i esperit fembra del treball -.
SI mai has fallat, ara et sents ufana,
DOncs vius amb fermesa i feminitat.

Foto de la web de l'Ajunt. de Batea

L’HOME .- Quartet de corda i piano.


D’ HOme tens virtuts de constants guanyades,
REra queden falç, aixada i caçut.
MIraves un dia les passes donades
FAnàtic veient-te en el nou talús.
SOliloquis has tingut en nits marrades
- LAcònica parla, treball segur -.
SI avui no esperes amb les mans plegades...
DOt atrapes per present i futur.



Aquesta foto no és meva, crec que la vaig agafar d'alguna revista de la Terra Alta llocs volguts i reconeguts per mi ja que el meu pare era fill d' Horta de s. Juan.

-----

Aquesta composició fou escrita abans de conectar-me, per motius tècnics a Internet.Segurament que de produïr-se desprès algún nom de la vila o del terme hauria figura't.Qui sap si un altre dia em ve inspiració i en dedico alguna altra, ja que la vostra història, costums, llocs... son verdaterament admirables per escriure d'ells.




--------------------------------






---------------------------



diumenge, 21 de setembre de 2008

1 --LA TORRE DE L'ESPANYOL - Fase de recollida dades.

Si veniu a La Torre de l'Espanyol us trobareu amb eix plafó de benvinguda.
Entreu a la plaça dedicada a D. Benigno Ubieto Otal.
Metge del poble durant tota la seva vida professional. SEGUIU....Aquesta foto és la més antiga que he trobat. Així era el poble per allà
als anys 1960.- Autor Raimon - Mora d'Ebre.
Així era del nostre record en aquella època

1ª --Posta de sol. Serra del Rovelló i la Bruixeta a l'esquerra.
El reg del any 1956 no arribava encara a aquestes parades.
2ª.- El poble des del camí a la font de la Valleta que regava la vallada
per fer hortalisses. Molt repartida la terra i l'aigua a torn seguit cada vuit dies
per que la rotació fos avançant l'horari i no coincidís la mateixa hora.i
Segueix el sender fins dalt del Tormo , abans es divideix en direcció a
sta. Magdalena de Garcia.
3ª-- Aquest sender ample és el Camí Fondo. A la dreta horts d'aquells temps de diversos
propietaris. A l'esquerra parada d'ametllers de Jaume Miquel. Avui aquesta via és
anomenada Camí de san Antoni de Pàdua - 13 de juny -. Seguint-lo arribarìem a l'ermita d'aquest nom.
-----------------------
Les tres fotos de l'any 1960.- autor Lluís Sedó , cedides a Josep Rocamora
i ell me les facilità a mi.
---------------------------
Mapa aeri LOCALITZACIÓ.
Amb una superfìcie de 27'91 Km2, el terme municipal de La Torre de l'Espanyol es troba a la part septentrional de la comarca de la Ribera d'Ebre, al vessant esquerre del riu que dona nom a la comarca. Limita amb els termes riberencs de Vinebre i Garcia i amb els prioratíns de El Molar, La Figuera i Cabacés. La població està situada a 163 m. sobre el nivell del mar, essent el punt més alt del terme el pic del Tormo, a la serra del mateix nom, amb 522'9m. Les coordenades geogràfiques son 41º 11' 5" de latitud nord i 0º 37' 5" de longitud est. ( Extret del trìptip realitzat per Josep A. Fortunyo l'any..............).

Plànol de la població. Extret del trìptic mencionat i autor.

Des de la serra del Rovelló i al fons el Tormo - 522'91 m punt més alt i la Cogulla .

La Torre des del Tormo. Foto 26 - 9 -1999.
Josep Anton, fill, Manoli, nora i Anton, autor del post.

Veiem la serra del Rovelló al fons com fent de pared. En aquells temps de davall del Tormo naixia una font,bastant capdalosa que regava tota la vallada a torn i per hores de pertenença. Era conjuntament amb els horts d'Norta l'aprovisionament d' hortalisses fetes per els veïns propietaris per el consum propi i també s'abastia de la primera, d'aigua als habitants, embassada en un dipòsit i després distribuïda per fonts en carrers i places en llocs estratègics. En anys de sequera la font d'Norta suplia l'abastiment de líquid, mai s'havia quedat seca. Avui després d'una perforació en el lloc de uns 250 m. de fondària amb bon caudal, és aquesta la que porta a les cases l'alegria de l'aigua.


Des de l'alt del Calvari, aquestes dos vistes. Una continuació de l'altra

Des de dalt del Tormo una vista imprexionant

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails