dimecres, 21 de març de 2018

TA CABELLERA... pintura xinesa


65.- 5-3-18
Enfonsaria en ta cabellera al vent
els dits, el cap, el cos,
i em faria servent impertèrrit... 
Bellugadís el cabell no troba quietud,
rebrinca i reballa en meus dits
com caminar per copiosa bosquina.
Com carícia de rames fines el cap es consola
en el contacte i esmerça la meravella...
El cos extasiat reviu el revoleix
com bandada d’ocells en seu goig...
M’enfonsaria en ta cabellera al vent....

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18

dimarts, 20 de març de 2018

ENS HA DEIXAT L'AMIC JULIAN MASIP... FOTO DE J.J.MANERO



ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP
Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18
.......................................
Embolcallat en la melangia de la tristesa,
i amb singlot a gola esperant el plor,
he sabut de tu que amb la nuvolada marxes
vers el caminal etern del teu infinit.
I ha vingut a mi el teu noble somriure
que sempre amb conversa usaves com amic.
Falta faràs a molts que et teníem bona estima
per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.
Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne marge,
tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot l’arbriu
i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,
els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit diví.
De  parla i somriure, amb ells en treies seva estima
i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.
Et trobaran en falta, fets i parla que els dedicaves...
Era un conjuri del bon fer que sempre vas tenir.
Nosaltres et recordarem, i falta has de fer-nos,
quan no et trobem pel poble  o seguint nostre camí. 
Fins sempre, amic, bon amic, perfecte amic.-Anton.
                              DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  14-3-18.

dijous, 15 de març de 2018

LA LLUNA...aquarel·la

64.- 4-3-18
Surt la lluna blanca de la nit
vestida amb mantell blanc.
Darrera amagues teva cara plena de goig.
que em mira volent-me abraçar.
- Si som tant lluny... !!-
I rebo la brillant mirada.
Veig tes narius inspirant claror,
llavis oberts amb alè de perfum
i les galtes rialleres omplen
el blanc verdós de la lluna.
La serralada no ha xerracat
la vivesa del teu encant.
Pel terrer teva llum s’escampa.
La blanquinor de la llum
repuja i rebrolla en les violes
- papallones que no emprenen vol -
un platejat que enveja
l’arbriu dormit d’hivern.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

divendres, 9 de març de 2018

SENSE EL RECORD... aquarel·la


58.- 26-2-18
Sense el record el passat existiria ?
Cauria en pou negre sense llum.
Recordem  aquella cadira on reposàvem
a l’entrada a la fresca, a les nits al carrer,
al hivern vora el fogardal prop la tupina
que coïa els fesols per carmanyola d’esmorzar...
Aquells molls  per atiar el braseral
o les torradores on el pa prenia gust celestial.
Aquell got de cristall, dur com pedra,
prou que en seus cops al terra, mai s’esberlà...
Aquells quadres de verge o de sants
on nostres precs esperaven realitats,
o aquell mirall que et deia, com creixes, vas brut,
avui encorbatat?, pentinat que vas embullat...
Quantes vides que ens presenta eix altar.
La comunió en el passat, tendre i digne i esperançat
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-2-18

dijous, 8 de març de 2018

L'ORENETA... PINT. XINESA


PERSONA... NO DONA O HOME.
IGUALTAT.....NO DESIGUALTAT O PREPOTÈNCIA.
57.- 25-2-18
L’oreneta deixant el lluny, anava al lluny.
Arribava exhausta havent volat fins cansament,
Per fi sabia que assolia ja seva casa, seu niu.
Havia nascut allí. Allí s’aparellà. Vaja bodot 
feren tota la columna d’amics i parentiu,
tot era poc per alegrar a les parelles joves.
L’oreneta, deixant el lluny, ara era al a prop
i continuaria la epopeia de cada estiu...
Feliços els que podien tornar del lluny, quin goig !!
Però quan arribà a la capterrera on s’adreçava
aquell niu, casal que construïren amb esforç
els seus besavis plens d’amor a la terra,
el trobà esboternat, destrossat, destruït...!!
Quin singlot i angoixós plor li vingué al cor...!!
Rememorà tot quan havia set aquell lloc,
ara derruït esperant que ella o els seus 
retornessin la joia a reviure i que la fillolada
tingués presència dels avatars de la vida.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-2-18

dimecres, 7 de març de 2018

QUE ESCLATI L VEU...aquarel·la



56.- 24- 2- 18
Que esclati la veu
que necessita sorgir de l'intern...
Que no vagi a palpentes
i ensopegui en qualque punt o coma.
A bon trànsit ha d’aspirar,
amb empatia subjugar.
El seu crit de som lliures,
que reforci i refermi el ser i estar.
Diguem units : Pau i Llibertat.
Que bons vents en portin
a bon corral, segur i digne
per sempre més des d’aquest instant
DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.- 24-2-18

dimarts, 6 de març de 2018

EN L'AMBIENT... aquarel·la


54.- 22-2-18
En l’ambient vibra la melodia...
Besa l’aire galtes i pitrera de la jove
i sa cabellera voleia.
Per què l’arbre té zel del ventijol?
Ell vol acaronament com té la noia...
Encerclat en el fullam 
desitja despullar-se,
anhela que el buf penetri en sa pell.
La terra fosca arenosa tremola
i exhala alè de carícia,
també aspira a contacte...
La jove ajaguda en repòs sospira...
L’arbre espolsa fullam
i el vent fi del arbre 
fa colga vestint la jove.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 22-2-18 
................
55.- 23-2-18
L’agraïment a la hipocresia
li feia conèixer amb sobrietat
l’odi a la mentida escoltada,
l’enveja a l’empatia que no sura,
la supèrbia que s’amaga
En la duplicitat de criteris
quan convé serveix pel BE
com un somriure dolç 
que enganya duent el desconeixement
Quan convé porta el MAL
i no se’n escapoleix,
sinó que el clava com punyal.
- arma de dos fils -
i està vivint, convivint,
fent feina dolça o bruta
com corderet innocent.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-2-18

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails